Per què som feministes

Vaig fer reducció de jor­nada, excedència de mater­ni­tat i vaig renun­ciar al plus de lliure dis­po­ni­bi­li­tat, con­tes­tava una lec­tora iden­ti­fi­cada amb l’arti­cle Ens roben una hora cada dia publi­cat el 23 de febrer i dedi­cat a la bretxa sala­rial i al repar­ti­ment desi­gual dels tre­balls no remu­ne­rats de cures. És femi­nista aquesta lec­tora? Sí, si seguim la decla­ració ins­ti­tu­ci­o­nal del Dia Inter­na­ci­o­nal de les Dones, que encerta de ple en allò que és essen­cial pre­gun­tar-nos. Un tas­tet: Ens sem­bla nor­mal cobrar menys per la mateixa feina, car­re­gar amb la major part de les tas­ques domèsti­ques, que s’iden­ti­fi­quin els colors de les jogui­nes amb el sexe, que la publi­ci­tat ens cosi­fi­qui –i hiper­se­xu­a­litzi les nenes–, que esti­guem exclo­ses d’alguns esports, que encara hi hagi tertúlies sense nosal­tres, que se’ns qüesti­oni la vàlua pro­fes­si­o­nal perquè els ascen­sos són deguts a favors, que se sen­tin amb el dret de fer comen­ta­ris sobre la nos­tra apa­rença? Ens sem­bla nor­mal que ens limi­tin la lli­ber­tat de movi­ment als espais públics, que ens agre­dei­xin, ens diguin que la gelo­sia, el con­trol i el domini és amor? I per què no sabem –i ho man­llevo en part del magnífic pro­grama Les dones fem ciència, orga­nit­zat a la Bis­bal d’Empordà– qui ha inven­tat els prismàtics, l’eixu­ga­pa­ra­bri­ses, el bot sal­va­vi­des, el parai­gua ple­ga­ble, el ren­ta­vai­xe­lles, el wifi, el GPS? Per què pen­sem que Hedy Lamarr és només el nom d’una actriu gla­mu­rosa? Si ens pre­gun­tem tot això, si no accep­tem les dis­cri­mi­na­ci­ons, les invi­si­bi­li­tats i les violències que con­di­ci­o­nen la nos­tra vida, sí, som femi­nis­tes.