Un conte de terror

La direc­tora d’Eco­sis­te­mes Fores­tals de la Gene­ra­li­tat, Anna Sanit­jas, ha ani­mat els cata­lans a men­jar sen­glar per llui­tar con­tra la població d’aquest porc. A Sanit­jas se li ha girat feina, perquè a la plaga de sen­glars, s’hi suma la de conills, per a la qual es plan­teja una sor­tida gas­tronòmica, però també fer-ne pinso per a bes­tiar. La para­doxa és que fa qua­tre dies l’Helena Gar­cia Melero es feia ressò del dego­teig de tan­ca­ments de gran­ges de conills. Un tema que, encer­ta­da­ment, va il·lus­trar amb una entre­vista amb un cuni­cul­tor de nom Josep Mon­cu­nill, que em va recor­dar aquell direc­tor gene­ral de Pesca que es deia Josep Miral­peix. El cas és que de conill, per desgràcia, sem­bla que cada vegada en menja menys gent. Almenys no veu­reu cap sapi­ens jove que en demani al res­tau­rant. Quim Monzó va atri­buir-ho a la fama del Car­li­tos de Vete­ri­na­ris. Però deu ser perquè no han tas­tat les cos­te­lle­tes de conill de la Bodega Sepúlveda. En canvi, és més sor­pre­nent la poca tendència que tenim a men­jar sen­glar, almenys per als de la gene­ració de l’EGB, perquè així és com aca­ba­ven totes les cele­bra­ci­ons en aquell poble d’irre­duc­ti­bles. I, ja que hem fet tants paral·lelis­mes polítics amb els gals, totes les nos­tres des­ven­tu­res les podríem aca­bar cui­nant un bon civet. Es veu que dins d’aquesta tendència a tro­bar-ho tot des­ma­ne­gat, tenim també la cadena tròfica feta miques, que és el gran pro­blema a què s’enfronta l’estres­sada direc­tora d’Eco­sis­te­mes. I això inclou també una plaga de cérvols, que ja és tenir la mare de totes les cri­sis. Perquè tenint en compte com d’ino­cu­lada tenim la vida de Bambi i la mort de la seva mare, els caçadors són els dolents de la pel·lícula i, en canvi, ara se’ls reclama perquè ens sal­vin de les pla­gues d’Egipte. Als caçadors i, atenció, a la gui­neu i al llop. Step­hen King va dir que Bambi era un conte de ter­ror. Que vin­gui a pas­se­jar. Que­darà encan­tat.