Comerç que és identitat

Llegim que Barcelona, París, Roma i Lisboa s’han aliat per teixir conjuntament estratègies per protegir i preservar els comerços emblemàtics, la qual cosa no és una empresa fàcil. Van formalitzar l’acord la setmana passada en unes jornades a la Llotja de Mar de la capital catalana. Els vaivens del mercat immobiliari, els canvis en els hàbits de consum, les peripècies familiars dels propietaris i altres imprevistes adversitats poden posar aquests establiments en perill d’extinció. La seva conservació va més enllà del caprici nostàlgic: reflecteixen la identitat de la ciutat que els empara i, al mateix temps, la singularitzen. Zara, H&M, Starbucks, Apple Store, McDonald’s... vist un, vistos tots. Malauradament, els principals carrers de les grans ciutats d’arreu d’Occident –fins i tot del món sencer– cada vegada s’assemblen més a cop de franquícia uniformitzadora. Enmig d’un degoteig constant de tancaments, accentuat a finals del 2014 amb el canvi legislatiu que va posar punt final als lloguers de renda antiga, de tant en tant hi ha alguna bona notícia. La reobertura de Queviures Múrria de Barcelona, oferint uns innovadors espais destinats a l’alta gastronomia, n’és un exemple. Els antics cartells de Chartreuse tarragoní, vi d’Alella i Anís del Mono de Badalona que en decoren la façana parlen a tothom de les nostres particularitats, a diferència del Frappuccino i del Bic Mac. O, ara que són dies de falles, val la pena passar pel Casa Baldo de València, un històric bar de 1915 reinaugurat la passada tardor tot prestant especial cura a la identitat gastronòmica, estètica i lingüística autòctona. Haurem de veure quins fruits es recullen d’aquesta aliança entre quatre grans ciutats, però, en tot cas, hem de celebrar que es posi fil a l’agulla. Pensem, però, que una molt bona mesura, que depèn de nosaltres, és entrar-hi de tant en tant a fer-hi despesa.