“Cada dia igual”

Soc usuària habi­tual de Fer­ro­car­rils de la Gene­ra­li­tat i, molt oca­si­o­nal­ment, de la Renfe. I cada cop que agafo un tren d’aquesta última ope­ra­dora pateixo per si arri­baré a temps. Tant és si és l’R3 per anar a Vic, com l’R4 de camí a Sant Vicenç de Cal­ders. Hi ha punts del tra­jecte que esde­ve­nen forats negres en els quals el tren s’atura i cap dels pas­sat­gers sap amb cer­tesa quan tor­narà a arren­car. Ahir al matí, de camí cap a Molins de Rei, va pas­sar poc després de sor­tir de l’estació de Sants, quan ni tan sols havia arri­bat a l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat. El vehi­cle, atu­rat, i, als alta­veus, el mis­satge que els pati­nets són tem­po­ral­ment pro­hi­bits en el trans­port públic. Cap infor­mació.“Cada dia igual”, es lamenta una noia del com­boi men­tre un noi truca qui sap si a la feina o a casa per expli­car que està atra­pat a la Renfe i no sap exac­ta­ment quan podrà arri­bar. Alguns bufen. Pas­sen més de vint minuts entre esta­ci­ons i, poc després, el tren reprèn el tra­jecte. Vostès podran pen­sar que per vint minuts no n’hi ha per tant. El pro­blema és que és sis­temàtic. Entre el setem­bre de 2022 i el febrer d’enguany s’han acu­mu­lat 115 incidències que eren res­pon­sa­bi­li­tat de Renfe o Adif, segons una infor­mació de Nació Digi­tal. El ser­vei és lamen­ta­ble. I un per­ju­dici per al temps i la vida dels usu­a­ris. L’expre­si­dent de Renfe, Isaías Taboas, pre­su­mia al gener de l’alta pun­tu­a­li­tat dels trens, que situ­ava en una mit­jana del 93,1%, segons un informe francès. Taboas, que apos­taríem que no viatja en tren, va haver de dimi­tir poc després pel fiasco dels trens encar­re­gats per al nord de l’Estat espa­nyol que no cabien als túnels.