La pornografia colonitzadora

Que la pornografia és un element clau per entendre les violències sexuals, és una evidència. Que la gent jove reprodueix pràctiques violentes que aprenen en el porno, també és una evidencia, així com la preocupació d’educadors i educadores davant la naturalització de la violència, exemplificant-ho amb la incorporació de l’ofegament o el dolor com a pràctica sexual normalitzada entre el jovent en edats molt primerenques. Perquè l’accés a la pornografia, destacant el consum precoç (abans dels 12anys), genera un impacte demolidor en la comprensió del sexe. De fet altera el que podríem anomenar el “circuit del desig”, interioritzant un tipus d’excitació a través de la violència que posteriorment es vol reproduir en la vida real per arribar als mateixos llindars de satisfacció.

La pornografia ‘mainstreaM’ (la majoritària, amb un biaix masclista extrem) té un impacte demolidor en la nostra societat, i sobretot en la creació de referents sexuals entre el jovent. De fet el més preocupant de la pornografia és la cosificació de les dones i la normalització de les actituds violentes i abusives cap a aquestes amb agressions, humiliacions o submissió extrema. De fet alguns estudis assenyalen que en les escenes pornogràfiques més populars, 9 de cada 10 vídeos contenen violències i agressions físiques. I aquesta violència es dirigeix sempre cap a dones i és perpetrada bàsicament per homes (94%). Per això és essencial la limitació a l’accés dels continguts als 18 anys, perquè alguns estudis adverteixen que l’edat del primer contacte amb el porno està baixant de forma preocupant. De fet conclouen que alguns menors entre 8 i 10 anys topen amb la pornografia de forma accidental per la facilitat d’accedir-hi. Altres amb tan sols 10-12 anys ja la busquen de forma intencionada, i en el cas de la mainada d’entre 12 i 14 anys ja es converteixen en consumidors habituals. Un accés precoç a continguts violents, que generen greus conseqüències en la sexualització prematura de nens i nenes.

L’impacte negatiu de la pornografia, doncs, és evident i cal abordar-la com a forma per a pervenir les violències sexuals, però cal anar a l’arrel del problema, i aquest no és la pornografia, sinó que el porno ocupa l’espai que hauríem d’haver omplert amb educació afectivosexual. I aquest sí que és el quid de la qüestió. Des de ben menuts i menudes el condicionament social afectarà els rols i comportaments presents i futurs relacionats amb el gènere (què s’espera d’un nen i d’una nena). I això també es reflecteix en els patrons de violència i victimització que puguin aparèixer en les seves futures vides. Per això és essencial promoure rols de gènere sans i igualitaris com a mesura protectora davant l’impacte d’internet en la hipersexualització de les primeres etapes per a prevenir les violències sexuals i situar al centre el consentiment i el respecte a l’altre, amb el plaer compartit com a eix central de la sexualitat.

Per això són urgents les mesures preventives, i aquí el camí més efectiu és l’educació afectivosexual, que construeix persones amb mirada crítica per a rebutjar la pornografia violenta. Itineraris carregats de coneixement i eines per a poder donar resposta a les pròpies inquietuds i despertars sexuals. Però aquest treball cal que es faci també amb les famílies, el professorat i altres agents educatius, perquè tota la societat necessitaria aquest aprenentatge perquè dissortadament ens hem construït a cegues en aquest àmbit, i això ens ha generat molt desconeixement i massa dolor. Posar fi a la cultura de la violació per construir la cultura del desig. La indústria del porno no es replegarà mentre segueixi sent tan productiva, amb una demanda elevadíssima per part de joves i sobretot adults, però tal com hem vist en altres països, en podem reduir el consum, perquè els que n’haurien de ser consumidors la rebutgen perquè hi identifiquen la violència, i això els genera rebuig i no plaer. Donar resposta és parlar obertament i sense pors ni tabús de sexe amb el nostre jovent des que comencen a les escoles i de forma transversal al llarg de tota l’etapa acadèmica, perquè això és fer prevenció; però ja que hi som, preguntem-nos a nosaltres també si potser no ens caldria a tots plegats una mica (o força) més educació sexual per eliminar l’analfabetisme sexual que ha colonitzat una gran part de la nostra societat.