Una sala de concerts, a debat

Des de fa molts anys res­sor­geix, de tant en tant, el debat sobre la neces­si­tat (o no) d’una sala de con­certs a la ciu­tat de Girona. Ara el tema torna a estar d’actu­a­li­tat pel pro­jecte de l’espai musi­cal Alter, que impulsa l’empre­sari i melòman Kim Riera en una antiga nau al cos­tat del pont de la Barca, amb l’objec­tiu que ja fun­ci­oni la tar­dor vinent. L’asso­ci­ació de veïns del barri de Sant Ponç ha començat a mobi­lit­zar-se con­tra l’ober­tura d’aquest local, a mig camí entre una sala de con­certs i una dis­co­teca o club, amb capa­ci­tat per a unes 600 per­so­nes. Els pro­mo­tors de l’Alter remar­quen que no només estarà molt ben inso­no­rit­zat i aïllat de l’exte­rior, sinó que, a més a més, no hi ha veïns pro­pers. Els con­tra­ris al pro­jecte con­tes­ten que molt a prop hi ha una residència per a per­so­nes dis­ca­pa­ci­ta­des i vati­ci­nen pro­ble­mes de trànsit de mati­nada, bote­llots a l’exte­rior del local i en un espai natu­ral com ara les ribes del Ter i, en resum, alter­na­ci­ons poten­ci­als en la vida i la tran­quil·litat del barri. No faré de jurat popu­lar (ja se n’encar­re­ga­ran les xar­xes) a favor o en con­tra de l’Alter. Per­so­nal­ment, pels meus gus­tos i afi­ni­tats, diria que l’Alter és un bon pro­jecte cul­tu­ral per a Girona. Però també haig de dir que jo no visc a Sant Ponç. Nedo i guardo la roba.

El més sem­blant que ha tin­gut Girona a una sala de con­certs són locals com ara Boo­me­rang, al Pont Major, i La Sala del Cel, a Pedret. Eren més aviat dis­co­te­ques que, als anys vui­tanta i noranta del segle pas­sat, van suplir amb bona volun­tat l’absència d’una sala de con­certs pròpia­ment dita a la ciu­tat. Després, també al Pont Major, La Pon­tenca es va con­ver­tir, entre el 1994 i el 1998, en una sala de vocació clara­ment alter­na­tiva. A alguns dels seus res­pon­sa­bles els va ser­vir com a experiència per posar en marxa, amb el canvi de mil·lenni, La Mirona de Salt, que fun­ci­ona ofi­ci­o­sa­ment per a Girona com la sala de con­certs que no té dins del seu terme muni­ci­pal. També va ser nota­ble l’apor­tació que va fer durant molts anys la cèntrica Pla­tea a la música en directe. La cons­trucció de l’Audi­tori de Girona va ser un impor­tant incen­tiu per al sec­tor, però tot i la diver­si­tat de la seva pro­gra­mació musi­cal, és evi­dent que un audi­tori amb buta­ques no subs­ti­tu­eix la sala de con­certs que durant molts anys va recla­mar l’asso­ci­ació Ore­lla Activa per a Girona: la ciu­tat de fes­ti­vals on massa sovint els grups no saben on anar a tocar.