L’aigua que baixa

Quan a pri­mers de la set­mana pas­sada l’Agència Cata­lana de l’Aigua va ini­ciar l’ope­ració de pes­car i sacri­fi­car els pei­xos del pantà de Sau per evi­tar que es morin dins de les aigües i mal­me­tin les escas­ses reser­ves, vaig veure clara­ment que era una actu­ació a la des­es­pe­rada. Es podria dir així: ope­ració des­es­pe­ració. I és que, en aquest cas, l’aigua que se sal­varà de la podri­dura pro­cu­rarà abas­ti­ment només per a un milió de per­so­nes durant tres mesos. A Cata­lu­nya som 7,7 mili­ons d’habi­tants. S’han dei­xat pas­sar aquests 29 mesos de sequera sense dur a terme acci­ons d’enver­ga­dura i amb un ull posat en les pre­vi­si­ons mete­o­rològiques per veure si es produïa el mira­cle. Però això, per a des­grat del govern, no ha pas­sat. I ara cor­rem-hi tots. S’ha apro­vat un decret de mesu­res extra­or­dinàries per fer front la greu situ­ació i s’ha con­vo­cat una cimera de l’aigua (dia 31 de març). I el que ha trans­cen­dit del decret són les mul­tes: san­ci­ons de fins a 10.000 euros per als muni­ci­pis de més de 20.000 habi­tants que no tin­guin pla de sequera i de fins a 10.000 per incom­pli­ments per als par­ti­cu­lars. Un altre cop fent recaure la res­pon­sa­bi­li­tat sobre les pobla­ci­ons i els veïns. Ja es veu que aques­tes mesu­res por­ta­ran quan­ti­tats ingents d’aigua, aigua per parar un tren.