Buzzati troba Fellini

Pot­ser en cap altra època no hem estat tan a prop de Gio­vanni Drogo, sol a la seva for­ta­lesa ruïnosa espe­rant durant anys que es mani­festi una amenaça invi­si­ble. Hem pas­sat tant de temps apos­tats al desert dels tàrtars, que la fan­ta­sia inqui­e­tant de Dino Buz­zati ja sem­bla una novel·la rea­lista, però a ell l’interes­sava la cara para­nor­mal del món, que esclata quasi joiosa a Els mis­te­ris d’Itàlia, una tria de tex­tos edi­tada per Sidillà sobre la vida feti­llera dels pobles del Vènet, enigmàtica jus­ta­ment perquè “el mis­teri no es veu”. Un dels capítols narra la seva tro­bada amb Fellini, que el 1965 bus­cava esce­na­ris per a Giu­li­etta dels espe­rits. Van com­par­tir la fas­ci­nació per brui­xes, astròlegs i mèdiums, i sobre­tot la cer­tesa que con­tra l’amis­tat de debò la màgia no hi pot fer res.