Espanya copia

El minis­tre Mar­laska es fa el boig per no pagar el metge i dona vol­tes i vol­tes a la infil­tració poli­cial sobre la qual recla­men expli­ca­ci­ons les dipu­ta­des d’Esquerra Montse Bassa i Marta Rosi­que. Són agents infil­trats? Són agents enco­berts? Són agents d’intel·ligència? En ter­mes i dimen­si­ons espa­nyo­les s’acos­ta­rien prou a Ana­cleto: agente secreto i també a Mor­ta­delo i Filemón, agen­cia de infor­mación. En ter­mes i arque­tips cata­lans pot­ser es cor­res­pon­drien una mica més amb “el gene­ral Bum-Bum”, que “quan se’n va a la guerra, damunt del seu cavall, galopa que galopa”? Resulta com­pli­cat emmar­car-ho en un model, però s’emmar­qui en el que s’emmar­qui, és misèria d’estat. Pura misèria d’estat. No té cap altre nom ni encaixa accep­ci­ons ni mati­sos. Ni raó, ni estruc­tura, misèria. Misèria d’estat. Per més expli­ca­ci­ons i gira­gon­ses dialècti­ques que Mar­laska i tot el Minis­teri en pes facin a les dipu­ta­des Bassa i Rosi­que, la infil­tració de poli­cies a la soci­e­tat civil orga­nit­zada cata­la­nista i d’esquer­res és vici de nomenk­la­tura i prou. Estig­ma­tit­zació de la diver­si­tat. Por i con­trol a la diferència. Tot està molt ben expli­cat a La vida dels altres (Das leben der ande­ren) (2006). Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa del 2007 entre cen­te­nars de pre­mis més arreu del món, l’acció se situa als anys vui­tanta, al Berlín Est, i se cen­tra en el fun­ci­o­na­ment de la Stasi, la poli­cia política de la República Democràtica Ale­ma­nya. Espa­nya copia.