L’aeroport no s’enlaira

A comarques gironines sovint ens queixem que les infraestructures no estan al nivell que pertocaria, ho veiem amb múltiples carreteres que els veïns, consistoris i altres administracions malden perquè es millorin, però aquestes demandes cauen sempre en sac foradat. Per això, encara és més incomprensible tenir una infraestructura com l’aeroport de Girona i tenir-la a una setena o vuitena part de la seva capacitat. Fa un parell de dies que s’ha iniciat la temporada d’estiu i només amb les operacions durant la Setmana Santa s’evidencia que l’aeroport és una infraestructura accessòria en el panorama català i estatal. Les xifres són concloents, des del proper divendres i fins al dilluns de Pasqua es faran 193 operacions, una dada que suposa un 44% menys d’operacions que el 2019. Una evidència que la pandèmia no només ens ha alterat a tots la vida, ja que molts joves n’han sortit amb addiccions diverses, s’han disparat els casos de trastorns alimentaris o han aflorat de manera exponencial els sentiments suïcides també en diversos estrats poblacionals. En el cas de Girona, la sortida de la pandèmia està suposant que l’aeroport s’hagi quedat sense el múscul necessari per tornar a portar milions de turistes cap a les nostres contrades. Seguim lluny de les xifres dels dos milions que abans de la pandèmia sempre vorejàvem i ja no s’aspira a acostar-se als enyorats més de cinc milions del 2008. La connexió amb alta velocitat amb Barcelona i el Prat es veu com la solució màgica perquè aquestes xifres vagin a l’alça i s’aprofiti el potencial de l’aeroport de Vilobí, però falten més coses. Tots recordem que el 2008 teníem els vehicles pels vorals quan s’acostava la Setmana Santa o el moment àlgid de l’estiu. Ara tenim els aparcaments que es van fer per resoldre aquelles imatges tancats amb pany i clau. Ryanair segueix sent la principal companyia i la voluntat de trencar aquest monocultiu només té honroses excepcions amb Jet2 i Transavia. El model d’Aena no hi acaba d’ajudar: ells van obrir la porta al baix cost a Barcelona i se n’han ressentit tots els aeroports catalans. Generalitat, Diputació i ajuntaments s’han cansat de demanar la gestió directa i les polítiques en forma d’ajudes, ara en buscar noves companyies, tenen efectes limitats sobre l’arribada de turistes. Cal fer més, ens hi va l’economia de tots.