L’aeroport no s’enlaira

A comar­ques giro­ni­nes sovint ens quei­xem que les infra­es­truc­tu­res no estan al nivell que per­to­ca­ria, ho veiem amb múlti­ples car­re­te­res que els veïns, con­sis­to­ris i altres admi­nis­tra­ci­ons mal­den perquè es millo­rin, però aques­tes deman­des cauen sem­pre en sac fora­dat. Per això, encara és més incom­pren­si­ble tenir una infra­es­truc­tura com l’aero­port de Girona i tenir-la a una setena o vui­tena part de la seva capa­ci­tat. Fa un parell de dies que s’ha ini­ciat la tem­po­rada d’estiu i només amb les ope­ra­ci­ons durant la Set­mana Santa s’evi­den­cia que l’aero­port és una infra­es­truc­tura accessòria en el pano­rama català i esta­tal. Les xifres són con­clo­ents, des del pro­per diven­dres i fins al dilluns de Pas­qua es faran 193 ope­ra­ci­ons, una dada que suposa un 44% menys d’ope­ra­ci­ons que el 2019. Una evidència que la pandèmia no només ens ha alte­rat a tots la vida, ja que molts joves n’han sor­tit amb addic­ci­ons diver­ses, s’han dis­pa­rat els casos de tras­torns ali­men­ta­ris o han aflo­rat de manera expo­nen­cial els sen­ti­ments suïcides també en diver­sos estrats pobla­ci­o­nals. En el cas de Girona, la sor­tida de la pandèmia està supo­sant que l’aero­port s’hagi que­dat sense el múscul neces­sari per tor­nar a por­tar mili­ons de turis­tes cap a les nos­tres con­tra­des. Seguim lluny de les xifres dels dos mili­ons que abans de la pandèmia sem­pre vorejàvem i ja no s’aspira a acos­tar-se als enyo­rats més de cinc mili­ons del 2008. La con­nexió amb alta velo­ci­tat amb Bar­ce­lona i el Prat es veu com la solució màgica perquè aques­tes xifres vagin a l’alça i s’apro­fiti el poten­cial de l’aero­port de Vilobí, però fal­ten més coses. Tots recor­dem que el 2008 teníem els vehi­cles pels vorals quan s’acos­tava la Set­mana Santa o el moment àlgid de l’estiu. Ara tenim els apar­ca­ments que es van fer per resol­dre aque­lles imat­ges tan­cats amb pany i clau. Rya­nair segueix sent la prin­ci­pal com­pa­nyia i la volun­tat de tren­car aquest mono­cul­tiu només té hon­ro­ses excep­ci­ons amb Jet2 i Transa­via. El model d’Aena no hi acaba d’aju­dar: ells van obrir la porta al baix cost a Bar­ce­lona i se n’han res­sen­tit tots els aero­ports cata­lans. Gene­ra­li­tat, Dipu­tació i ajun­ta­ments s’han can­sat de dema­nar la gestió directa i les polítiques en forma d’aju­des, ara en bus­car noves com­pa­nyies, tenen efec­tes limi­tats sobre l’arri­bada de turis­tes. Cal fer més, ens hi va l’eco­no­mia de tots.