El voraviu
Aragonès juga a l’oca
Amb l’acord de claredat troba gràcia a retrocedir caselles i caure als pous
Què li passa al president? De veritat la política és el joc de l’oca i la gràcia és a retrocedir caselles i caure als pous? No li podien trobar a anar d’oca a oca i tirar perquè et toca? És difícil d’entendre que la presentació de l’acord de claredat (que només té clar ERC) s’hagi d’esperar després de les municipals perquè no volen ser acusats d’interferències en el procés electoral. Si és així, tenen excusa fins la tardor del 2024. El cicle electoral (municipals, catalanes, generals i europees) no acaba fins l’estiu de l’any vinent. Però que anunciï el mateix procediment que es va seguir per a la tramitació de l’Estatut esgarrifa les granotes. Acordat pel Parlament, i amb el president espanyol dient que aprovaria el que sortís del Parlament, la tramitació va acabar com va acabar. Què serà i com acabarà l’acord de claredat que primer vol acordar al Parlament (on no té ningú per acordar-lo) i que després ha d’anar a Madrid, on aquesta vegada ja han dit que el dret d’autodeterminació no existeix i que els referèndums són il·legals? Trobo certament curiós el delit del president per tancar el procés al pou o fer-li retrocedir caselles. Clavat que a l’oca que em va ensenyar l’àvia Neus i que he jugat amb els fills. Molta modernitat! I més curiós encara, el delit amb què ahir, abans de saber-se la sentència Borràs, el president insistia que no era persecució política. Jugar a l’oca i fer l’ànec al mateix temps. Altes capacitats!