Un llibre dur i necessari
Aquesta és la història de l’Ada, una noia catalana filla de pares d’origen subsaharià. La seva vida, dura, dolorosa, impactant, d’aquelles amb uns fets que costa d’empassar que s’hagin pogut produir a casa, queda recollida a Alliberada, el llibre que ha escrit Rosa Negre i que ha publicat Univers. La Rosa és llicenciada en ciències de l’educació i és formadora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. De fet, és sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra i ha dedicat molts anys de la seva vida a intentar ajudar aquesta franja més dèbil de la societat que són les dones i les nenes que provenen d’altres cultures o que han patit determinats abusos, del tipus que siguin. La història de l’Ada està basada en fets reals, durs. S’hi expliquen els anys d’infantesa i joventut que va viure entre l’Àfrica i Catalunya i s’hi explica la seva relació complicada, difícil amb la seva mare, la seva família i la seva comunitat. A la contraportada del llibre s’hi explica que rep el pes d’una herència ètnica, cultural i religiosa que no l’ha deixat arrelar mai enlloc.
No voldria explicar la història perquè per entendre-la cal comprar el llibre i llegir-lo. Es llegeix bé, com si fos una novel·la ben escrita, però cal tenir clar que no és pas cap novel·la. És la vida real a la qual es va haver d’enfrontar –a la qual s’ha d’enfrontar– l’Ada. I és també, interpreto, una denúncia del fet que tot això passés i que a l’Ada se la deixés sola. Una doble denúncia d’uns fets que no podem ignorar que passen a casa nostra, i també les dificultats per evitar-ho i oferir l’ajuda necessària a qui només és una nena. No va ser així. El camí de l’Ada, ple d’esculls, ha estat també un camí de superació que ella i la Rosa han patit i compartit a partir d’un determinat moment. Sí, allò que en diem herència ètnica, cultural i religiosa amaga una realitat que passa massa desapercebuda i que amaga la pràctica de tradicions ancestrals a dones i noies. Realitats incòmodes, en diu la Carme Vinyoles al postfaci del llibre. Realitat que cal abordar amb fermesa: matrimonis forçats, maltractaments continuats greus, mutilacions. Sí, això passa i passa aquí, a casa nostra. Per això la Rosa ha escrit aquest llibre, per això l’Ada li ha explicat la seva vida. Encara diu que no és una víctima i que no vol fer llàstima, però té clar que no vol que la seva història “es torni a repetir”. Alliberada és un llibre tan dur com necessari. Que cal llegir.
