‘Tiktokers’ o espiats

La tec­no­lo­gia avança a una velo­ci­tat ina­bas­ta­ble per a la dinàmica legis­la­tiva i nor­ma­tiva social, fins i tot per a l’esta­tal. Ja no diguem per a les admi­nis­tra­ci­ons autonòmiques o per a les llengües ofi­ci­als sense el suport d’un estat al dar­rere, com el català. El govern mira de faci­li­tar la tra­ducció al català a l’apli­cació de vídeos Tik­Tok, començant per la publi­ci­tat, per tal que aviat es pugui emprar en el menú de sub­ti­tu­lació i a la interfície. Perquè la millora de la llen­gua entre els joves i el món audi­o­vi­sual és un dels objec­tius de la política lingüística. La pro­moció coin­ci­deix amb el fet que cada cop més estats limi­ten l’ús de Tik­Tok en apa­rells de l’admi­nis­tració, per evi­tar la fuga de dades o, direc­ta­ment, l’espi­o­natge. Austràlia, la Gran Bre­ta­nya, els països nòrdics... La llista dels que limi­ten la xarxa xinesa és llarga, lide­rats per l’amenaça de pro­hi­bició dels Estats Units. Alhora, el govern anun­ci­ava ahir que adop­tava una moratòria en l’ús de tec­no­lo­gies de ciber­vi­gilància. Espero que fins ara no hagués fet cap ciber­se­gui­ment als ciu­ta­dans, supo­sant que en rea­li­tat el que deci­deix el govern és adhe­rir-se a la Decla­ració de Gine­bra, que reco­mana a les admi­nis­tra­ci­ons no emprar aques­tes eines i res­trin­gir-ne i regu­lar-ne l’ús amb més garan­ties i rigor que les actu­als. No deixa de ser curiós que aprovi mesu­res con­tra pro­gra­ma­ris com el Pega­sus quan qui s’hi hau­ria de com­pro­me­tre és el govern de l’Estat espa­nyol, que mit­jançant el CNI ha espiat mem­bres del govern català amb aquest sis­tema. I encara més quan un jut­jat de Bar­ce­lona reclama a l’exe­cu­tiu esta­tal que des­clas­si­fi­qui les dades de l’espi­o­natge a dos dipu­tats d’ERC.

Con­tra­dic­ci­ons, ati­a­des, com en mol­tes altres situ­a­ci­ons, per la tec­no­lo­gia i el seu ús sense atu­ra­dor. No vull ni pen­sar què n’aca­ba­ran fent els governs quan apli­quin la intel·ligència arti­fi­cial, tot i que pot­ser ges­ti­o­na­rien millor la sequera, la pre­sidència del Par­la­ment, les pen­si­ons, la inflació, el preu de l’ener­gia i la coin­cidència d’esde­ve­ni­ments per Sant Jordi.