Vides que no s’esborren

Vaig assis­tir, a la Casa de Cul­tura de Girona, a l’acte d’home­natge a Miquel Ruiz, que fa poc ens va dei­xar, als 69 anys, després d’una vida dedi­cada al foto­pe­ri­o­disme i a la soli­da­ri­tat. El vaig conèixer a la redacció d’aquest diari, fa una tren­tena d’anys, en una època en què les con­ver­ses es podien allar­gar hores, sense inter­ferències de les noves tec­no­lo­gies, i en què ens ins­truíem bàsica­ment per mitjà dels conei­xe­ments dels altres. Era una per­sona auto­di­dacta amb un munt d’històries i anècdo­tes per expli­car. Vivia inten­sa­ment i et con­ta­gi­ava el seu entu­si­asme i les seves ganes de millo­rar el món. Vol­dria feli­ci­tar la Dipu­tació de Girona i el Col·legi de Peri­o­dis­tes per l’orga­nit­zació de l’acte, que va emo­ci­o­nar i va fer petita la sala. La ves­sant solidària d’en Miquel (va ser fun­da­dor i pre­si­dent de Fotògrafs per la Pau) és un exem­ple a seguir, en èpoques en què l’empa­tia amb els altres fa més falta que mai. Es va impli­car en acci­ons solidàries durant la guerra de Bòsnia i després, i segur que ho hau­ria fet també amb l’actual a Ucraïna, si les seves for­ces l’hi hagues­sin permès. Milers de per­so­nes com en Miquel apor­ten grans de sorra per con­tra­res­tar con­flic­tes de gran escala, con­tra els quals no s’hi pot fet massa, però les sumes de peti­tes apor­ta­ci­ons aca­ben sent clau per amor­tir les con­seqüències. Són vides que no s’esbor­ren i que que­den per sem­pre més gra­va­des a la memòria de molta gent per a qui, gràcies a aques­tes acci­ons, la seva tra­jectòria ha pogut millo­rar. Exem­ples a seguir, men­tre les empre­ses d’arma­ment s’enri­quei­xen i engrei­xen els con­flic­tes bèl·lics. A l’altre cos­tat de la corda hi ha per­so­nes com en Miquel Ruiz. Amb la càmera com a prin­ci­pal ali­ada, immor­ta­lit­zava injustícies i des­per­tava consciències. Al món hi ha actu­al­ment una tren­tena de guer­res, des de con­flic­tes històrics fins a d’altres de més silen­ci­ats, i a l’altra cara de la moneda hi ha una lluita activa a favor de la pau i de la justícia. L’acte i l’expo­sició que s’han fet a la Casa de Cul­tura són una mos­tra del lle­gat d’en Miquel, que segur que ser­virà per ani­mar algu­nes per­so­nes a seguir els seus pas­sos.

Així com una coma can­via la frase, una sim­ple acti­tud can­via la història. Aquesta reflexió, del poeta Ismael Mejía, pot ser­vir per des­criure aquest gran foto­pe­ri­o­dista. La seva acti­tud ha dei­xat marca i con­ti­nuarà per sem­pre més en el nos­tre record.