El múscul social de Catalunya

Qui són? Què fan? Agrupen federacions d’entitats diverses que s’ocupen de la pluridiscapacitat, del lleure educatiu, dels drets de la infància i de l’adolescència, de la pobresa i la inclusió, de l’assistència a la tercera edat, de la migració i el refugi, de les drogodependències, de la inserció laboral, de la paràlisi cerebral, de l’Alzheimer, de joves extutelats o de exinterns d’un centre penitenciari. Ho remarquem extensament –tot i que només en una petita mostra– perquè formen el molt dinàmic teixit associatiu de Catalunya, la societat civil mobilitzada pel bé comú, amb una àmplia xarxa de persones professionalitzades al costat de moltes altres que actuen des del voluntariat i aquesta és una de les enormes riqueses del país: n’hi ha milers, de major o menor dimensió, repartides pel territori. Són l’anomenat tercer sector, que ara està llençant un crit d’alerta perquè una de cada quatre associacions veu perillar la viabilitat econòmica i, en conseqüència, la possibilitat de realitzar l’atenció acurada i intensa que els usuaris precisen. En un comunicat conjunt la Confederació i la Taula del Tercer Sector expliquen amb dades l’ofegament que viuen les entitats a causa de l’increment dels preus de subministrament elèctric i de l’alimentació: en conjunt han hagut de suportar un sobrecost de 281,5 milions i reclamen al govern un pla de mesures urgents que permeti la seva sostenibilitat. Cal donar una resposta òptima a aquesta demanda perquè finalment el tercer sector estalvia una feina necessària a les administracions, és el múscul social de Catalunya.