Destruir per construir

Aquests dies es pot veure una magnífica expo­sició a La Mercè de Girona del peri­o­dista Miquel Riera sobre com el ciment ha fet malbé la Costa Brava. Mons­tres d’apar­ta­ments que han ocu­pat espais natu­rals amb un únic objec­tiu: que a l’estiu s’omplin de visi­tants que hi dei­xin cale­rons. La resta de l’any, edi­fi­cis buits i pobles pràcti­ca­ment fan­tasma. Si fos una cosa de l’època fran­quista, es podria pen­sar que sim­ple­ment no tenien la sen­si­bi­li­tat que hau­ria cal­gut i que el Des­ar­ro­llismo ho va enves­tir tot. Que avui en dia no es come­trien atro­ci­tats com l’edi­fici Delta Muga d’Empu­ri­a­brava, per exem­ple. Però és que això no és així. Avui dia es con­ti­nuen per­me­tent autèntics atemp­tats. Pro­tes­tes per la cons­trucció d’edi­fi­cis de luxe a la Pineda d’en Gori de Palamós, tala indis­cri­mi­nada d’arbres a cala Xelida o la pèrdua d’espai a sa Guarda. Coses que con­ti­nuen pas­sant avui dia. El govern té fil a l’agu­lla al pla direc­tor que hau­ria de posar seny a tot ple­gat, però men­tres­tant la voràgine de l’espe­cu­lació con­ti­nua fent de les seves. S’han pogut sal­var espais, és cert. Com la platja de Cas­tell, on fa vint anys s’hi volien fer cen­te­nars d’apar­ta­ments.

Això no és exclu­siu de la Costa Brava. Al Maresme, el Gar­raf, el Bar­ce­lonès i a tota la costa tar­ra­go­nina ha pas­sat exac­ta­ment el mateix. L’informe A tota costa de Gre­en­pe­ace i l’Obser­va­tori de la Sos­te­ni­bi­li­tat asse­nyala que el lito­ral català pre­senta un 26% de degra­dació del ter­ri­tori, el més alt de tot l’Estat espa­nyol. Els ajun­ta­ments s’esfor­cen a ven­dre la sos­te­ni­bi­li­tat o la neces­si­tat de reci­clar i res­pec­tar el medi ambi­ent, però d’altra banda són els qui con­ce­dei­xen les llicències per cons­truir. Amb el beneplàcit de les altres admi­nis­tra­ci­ons. I tam­poc és que passi només a la costa. Quants muni­ci­pis cata­lans que enar­bo­ren l’eco­lo­gisme han urba­nit­zat espais per con­ver­tir-los en camps amb vore­res? Si no hi ha un canvi de men­ta­li­tat real i se segueix per­me­tent des­truir el medi per cons­truir, aviat no hi haurà res a pro­te­gir.