Claredat clarobscura

El país busca una sor­tida a l’anhel inde­pen­den­tista de bona part de la seva població, després de l’intent del 2017 i de la repressió que se n’ha deri­vat. En aquest entorn, de tots cone­gut, s’emmar­quen les dife­rents pro­pos­tes de debat sobre el futur del sobi­ra­nisme que en els dar­rers mesos han posat damunt la taula actors acre­di­tats com ara Òmnium i l’ANC. Fins i tot Mont­ser­rat con­vo­carà unes jor­na­des sobre el futur del país. I la de clare­dat del pre­si­dent Ara­gonès, que busca pac­tar els ter­mes per poder datar un referèndum. L’acord neix emboi­rat, perquè el govern té una evi­dent mino­ria que ja l’ha dut fins i tot a veure com el Par­la­ment li tom­bava la pro­posta abans de pre­sen­tar-la, en una ini­ci­a­tiva dels comuns per con­vo­car la taula de par­tits. Taula que no sem­bla que hagi d’obte­nir millors resul­tats que la de la sequera, mal­grat que aquest sigui el prin­ci­pal pro­blema de Cata­lu­nya, segons el mateix pre­si­dent. No queda clar si apro­fi­tava la pro­posta de clare­dat per avi­sar-nos de les res­tric­ci­ons d’aigua o la sequera per intro­duir l’acord de clare­dat. El cas és que estem en cam­pa­nya i l’anunci busca també acti­var l’elec­to­rat propi per al 28-M. Tant de bo que la via Ara­gonès, o la cana­denca, faci camí, la qual cosa vol­dria dir que ens acos­tem a un referèndum. El pro­blema és que l’esque­let cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyol i l’apa­rell judi­cial de l’Estat hi veuen un delicte greu, en el fet de con­vo­car una con­sulta d’aquesta mena, i difícil­ment s’avin­dran a cap acord, menys encara si fos mínima­ment vin­cu­lant. Si la cata­la­nofòbia pre­e­lec­to­ral encara tri­omfa arreu de l’Estat, com hem vist amb la Verge del Rocío! Molt hau­rien de can­viar les coses perquè a Ara­gonès no li facin un Ibar­retxe. Debats interns eterns, pro­posta als altres par­tits, a l’Estat i... copet a l’esquena. Com el que va rebre la dele­gació del Par­la­ment de Turull, Rovira i Her­rera que dema­nava el 2014 al Congrés la potes­tat de fer referèndums. Això sí, com va adme­tre fa dies el mateix pre­si­dent del Cer­cle d’Eco­no­mia, el pro­blema català “con­ti­nuarà vigent”.