Els Panxuts de Cassà

El seu nom ja clama bon rot­llo, i, en efecte, bon rot­llo i bona gent són els Pan­xuts de Cassà. Tot va començar fa més de vint anys, quan una colla de pares s’ana­ven tro­bant tot seguint les acti­vi­tats extra­es­co­lars de la seva mai­nada; molts dels dinars del fut­bol d’ales­ho­res aca­ba­ven amb can­ta­des impro­vi­sa­des a taula, tots ens podem ima­gi­nar l’escena, oi? El cas és que aquesta colla d’amics s’ho pas­sa­ven d’allò més bé can­tant i fent gresca, amb el temps van començar a tro­bar-se per assa­jar i, a poc a poc, per can­tar en alguna acti­vi­tat quan se’ls ho dema­nava. Així van néixer Els Pan­xuts de Cassà. Es defi­nei­xen com un autèntic grup de taverna, perquè els encanta la gresca i apro­fi­tar qual­se­vol ocasió (pre­fe­rent­ment pre­ti­beri o post­ti­beri gas­tronòmic) per treure els ins­tru­ments i començar a can­tar: hava­ne­res, bole­ros, ran­xe­res, sar­da­nes… cançons cone­gu­des per tot­hom que són pre­sen­ta­des amb grans dosis d’humor i cer­cant la com­pli­ci­tat del públic. Al seu reper­tori sumen també temes pro­pis. S’auto­de­fi­nei­xen com “un grup no pro­fes­si­o­nal”, cosa del tot com­pren­si­ble perquè cap d’ells viu de la música, tots tenen les seves ocu­pa­ci­ons pro­fes­si­o­nals. El nivell de les seves actu­a­ci­ons com­plau tot­hom.

Amb els anys també s’han anat incor­po­rant nous fit­xat­ges al grup, veus que van for­mar part d’Els Pes­ca­dors de l’Escala, per exem­ple. Més enllà del seu talent musi­cal i de la seva indub­ta­ble capa­ci­tat de con­nec­tar amb la gent, els Pan­xuts tenen també altres qua­li­tats; són per­so­nes que es mos­tren humils i gene­ro­ses, capa­ces d’orga­nit­zar un dinar popu­lar; és a dir, cui­nar, mun­tar tau­les, fer l’arròs, ser­vir-lo, reco­llir i nete­jar-ho tot i, en aca­bat, ofe­rir un con­cert per al Cen­tre Psi­co­pe­dagògic de les Ger­ma­nes Hos­pi­talàries de Cal­des de Mala­ve­lla fent pas­sar un dia ino­bli­da­ble a les ger­ma­nes i als usu­a­ris del cen­tre.

Demà diu­menge actu­a­ran de manera solidària a Calonge i Sant Antoni, al matí, a par­tir de quarts de dotze els tro­ba­reu a la plaça de la Pau (Monestrí) al pas­seig de mar, donant suport a la Marxa Mun­det a bene­fici de la Fun­dació Escle­rosi Múlti­ple. Un grup d’amics que acon­se­gueix fer feliç la gent. Una immensa sort haver-vos cone­gut a través de l’Àlex, un d’aquells fills que juga­ven a fut­bol... Posa Els Pan­xuts a la teva vida, seràs més feliç.