Un Parlament tutelat

L’edi­to­rial d’avui ha estat deba­tut per: Toni Brosa, Susanna Oli­veira, Sara Muñoz, Anna Puig, Ure Comas, David Brugué, Teresa Márquez, Car­les Sabaté, Dolors Bellés i Xevi Masachs

Laura Borràs és dipu­tada del Par­la­ment fruit del vot dels ciu­ta­dans i encara és pre­si­denta de la cam­bra legis­la­tiva cata­lana fruit de l’elecció dels seus 135 dipu­tats, repre­sen­tants legítims dels cata­lans. Aquesta legi­ti­mi­tat és tan irre­fu­ta­ble com insig­ni­fi­cant davant el pes de l’Estat espa­nyol, que es val d’un òrgan admi­nis­tra­tiu com la Junta Elec­to­ral Cen­tral i d’una llei orgànica com la Loreg per entrar dins el Par­la­ment de Cata­lu­nya, vul­ne­rar la seva sobi­ra­nia i alte­rar o revo­car la volun­tat democràtica, tant sigui la sor­gida del vot dels ciu­ta­dans a les urnes com l’ema­nada del ple dels repre­sen­tants polítics d’aquests ciu­ta­dans. La seva decisió, pro­gra­mada per d’aquí a 10 dies, és reti­rar l’acta de dipu­tada de la pre­si­denta, és a dir expul­sar-la del Par­la­ment, arran d’una con­demna del TSJC, que no és ferma, que està for­ta­ment qüesti­o­nada per la vul­ne­ració de drets fona­men­tals i que haurà de ser revi­sada pri­mer pel Tri­bu­nal Suprem i even­tu­al­ment també pel Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans. En tot cas, la JEC ja ha avi­sat que res d’això li impe­deix actuar i que, per tant, revo­carà la volun­tat democràtica dels ciu­ta­dans i del Par­la­ment.

Aquesta ingerència no és nova, ans al con­trari, és recur­rent després de la inter­venció de l’auto­no­mia per part de l’Estat poste­rior al referèndum de l’1-O del 2017. Va pas­sar exac­ta­ment el mateix per expul­sar el dipu­tat de la CUP Pau Juvillà i el 131è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra; també ha estat la ingerència de l’Estat la que va impe­dir el vot telemàtic de dipu­tats elec­tes o la que va impe­dir sota amenaça del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal inves­tir el pre­si­dent Puig­de­mont, i també és la ingerència de l’Estat la que actu­al­ment impe­deix sota amenaça deba­tre al Par­la­ment sobre deter­mi­nats temes com ara l’auto­de­ter­mi­nació i la monar­quia. El balanç és de 15 dipu­tats esco­llits pels cata­lans, curi­o­sa­ment tots ells inde­pen­den­tis­tes, que han estat inha­bi­li­tats per fer el que els van enco­ma­nar els ciu­ta­dans. Una deriva deplo­ra­ble en ter­mes democràtics, que posa en evidència dècades de pro­pa­ganda sobre l’ano­me­nat estat autonòmic, acre­di­tant-ne la irre­llevància en qüestió de com­petència, de sobi­ra­nia i de qua­li­tat democràtica.