opinió
‘Races’ perilloses
Quan era petita, a Sant Antoni teníem un gos manyac que corria sol pel poble. Anava des del taller fins a casa quan s’acabava la jornada laboral. Havia après a creuar la carretera. S’aturava, mirava als dos costats i, quan ho veia clar, travessava. A la platja no hi anava mai, però un dia hi va veure dues amigues de la família. Es podia aparcar arran de platja. El passeig tal com el coneixem no existia. L’animal va identificar el vehicle aparcat i ensumant el rastre va trobar les dues dones estirades a la sorra en una platja atapeïda del mes de juliol. Pel camí va trepitjar unes quantes tovalloles esquitxant de sorra alguna iaia. Les dones van dir que el gos no era seu, però ell s’entossudia a portar una pedra perquè li tiressin (la seva afició), i era una ficció complicada de mantenir. La cosa no va passar d’una anècdota. Amb el temps tot s’ha civilitzat i urbanitzat tant que és impossible pensar en una escena així sense que et caigui alguna denúncia.
Però per fi, mil anys després, ara a Sant Antoni i a Platja d’Aro s’han posat d’acord per deixar que els gossos puguin trepitjar la sorra. Serà a la cala Belladona, però ja hi ha gent que ha posat el crit al cel, amb adjectius i qualificatius que fan pensar que això de tenir un gos és gairebé com posseir una arma llarga. Ho qualifiquen de barbaritat, il·legalitat, i diuen que cal un estudi ambiental. El perill mediambiental més gran som nosaltres mateixos. Em sembla una iniciativa excel·lent, i, segons expliquen, hi haurà fins i tot una font perquè puguin beure. Però és clar, els deu indignats, que fins i tot s’han constituït en una plataforma, han previst tota mena d’escenaris apocalíptics: des de la platja plena de caques –sort que els gossos no fumen– fins a un atac a un banyista innocent. Alguns fins i tot pengen les seves queixes amb l’etiqueta “#SosCostaBrava” i “#salvemBelladona”. Vaja, que SOS Costa Brava no en té prou amb les bestieses de ciment que s’han construït al litoral, sinó que ara haurà de preocupar-se pels gossos. Potser s’esperen fins i tot un referèndum com el de Salvem Castell, que no anava de gossos, sinó d’especuladors, tot i que aquests sí que són una raça perillosa. Deixeu els gossos i dediqueu els esforços a causes que valguin la pena.