Excepcional

És un país que se’n va a dor­mir amb els car­rers buits i es lleva amb els car­rers plens de para­des de lli­bres i de roses i, després de dotze hores, es recull tot, i tot queda net. “És una festa tan espe­cial que és difícil d’expli­car als de fora; ho assi­mi­len com si fos una fira, però és una festa popu­lar”, deia fa uns dies, en la pre­sen­tació de la diada de Sant Jordi, el pre­si­dent del Gremi de Lli­bre­ters de Cata­lu­nya, Èric del Arco. Enguany hi ha alguns con­di­ci­o­nants que la faran espe­cial: cau en diu­menge; ara per ara res no fa pre­veure que es repe­teixi el tem­po­ral que l’any pas­sat va afec­tar algu­nes para­des (i si es produís, s’han millo­rat els pro­to­cols per fer-hi front), les res­tric­ci­ons per la pandèmia ja que­den lluny; a Bar­ce­lona hi haurà tres quilòmetres de recor­re­gut amb para­des de lli­bres i de roses; i ens diuen que hi haurà més escrip­tors que mai sig­nant lli­bres. Sant Jordi passa per damunt de tot, fins i tot d’un Barça-Atlético de Madrid que s’ha de jugar el mateix dia a la tarda a la capi­tal cata­lana però ningú no veu que dues hores de par­tit puguin afec­tar nega­ti­va­ment la diada, més enllà que entre una cosa i l’altra la Guàrdia Urbana pre­veu la mobi­lit­zació d’un milió de per­so­nes a Bar­ce­lona. Segu­ra­ment aquest diu­menge molta gent dels pobles anirà a Bar­ce­lona a viure Sant Jordi, i gent de Bar­ce­lona mar­xarà cap als pobles. Els caps de set­mana són temps per fer canvi d’aires. Però tots, tant a Bar­ce­lona com a tots els pobles i ciu­tats del país, hi tro­ba­ran els car­rers plens de lli­brers des de bon matí, perquè som un país amb un diada tan excep­ci­o­nal que pot­ser, com a lec­tors, ni ens la merei­xem.