Desagraïts

Pre­pa­rats per lle­gir una història per no dor­mir? Ens l’ha reve­lat el magazín La Mira , diri­git per Fran­cesc Canosa, i té per pro­ta­go­nista un gran fotògraf, Josep Maria Roset (1932-2020), que el 1997 va deci­dir donar el seu immens arxiu for­mat per 380.000 nega­tius al muni­cipi on va néixer, Rubí. A canvi dema­nava que l’admi­nis­tració pública es com­pro­metés a con­ser­var i a difon­dre el fons, un valuós tes­ti­moni del seu tre­ball a pri­mera línia del foto­pe­ri­o­disme naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal. Vint-i-cinc anys després, durant els quals a Roset li van anar posant el cara­mel a la boca per aca­bar-li tra­ient, aquell cen­tre de la imatge pel qual tant va llui­tar, i quan va emma­lal­tir ho feu la seva paci­ent família, és un pro­jecte frus­trat. Men­tres­tant, el mate­rial fotogràfic, fràgil de mena, llan­gueix en unes con­di­ci­ons precàries reclòs en la que fou casa seva. Aquest drama ha fet mobi­lit­zar bona gent, s’han picat por­tes del Depar­ta­ment de Cul­tura de la Gene­ra­li­tat i de l’Arxiu Naci­o­nal de Cata­lu­nya... Cap resul­tat. La culpa sem­pre és de l’altre i bla-bla-bla. El fracàs és de país. El cas de Roset no és aïllat. L’hem vist massa cops, aquesta pel·lícula de ter­ror de mal final per als lle­gats de fotògrafs, arqui­tec­tes, artis­tes i intel·lec­tu­als. I ens la faran seguir veient.