Cal llegir?

En una xer­rada en un ins­ti­tut per par­lar de peri­o­disme vaig plan­te­jar als alum­nes una tria: que em digues­sin què era allò que els agra­dava per damunt de tot i, sobre aquell tema, que esco­llis­sin entre lle­gir un repor­tatge en pro­fun­di­tat en què podrien saber tots els ets i uts d’allò que els apas­si­o­nava o bé veure un vídeo d’un minut d’un you­tu­ber al Tik­Tok. La pre­gunta ja era feta amb intenció, per posar en evidència que la lec­tura –i la infor­mació periodística– no està de moda entre els joves i obrir amb ells un debat sobre el perquè. Reco­nec, però, que la der­rota em va fer mal. No perquè confiés que el repor­tatge sortís vic­toriós. En rea­li­tat, men­tal­ment cre­uava els dits perquè la des­feta no fos gaire dolo­rosa. I no hi va haver com­passió. Gole­jada d’escàndol. “Cal lle­gir un repor­tatge de diver­ses pla­nes quan ho tens tot resu­mit en vídeo i no has de fer res més que mirar?”, em va dir un dels alum­nes, fitant-me amb cara d’incre­du­li­tat pel fet que estigués plan­te­jant una qüestió tan òbvia, des del seu punt de vista. Podem ima­gi­nar, doncs, què hau­ria pas­sat si, en comp­tes d’un repor­tatge, haguéssim con­tra­po­sat un lli­bre al vídeo del Tik­Tok.

La lec­tura no està pas­sant pel seu millor moment. Ja és pre­o­cu­pant la situ­ació en gene­ral, però ens hau­ria d’amoïnar espe­ci­al­ment aquesta manca d’hàbit i de devoció que hi ha per la lle­tra entre els joves. Cada vegada menys s’aven­tu­ren a aga­far un lli­bre si no és de lec­tura obli­gatòria a l’ins­ti­tut. Pocs enter­ren el mòbil una estona per endin­sar-se en una obra escrita. Tris­ta­ment, la lluita con­sis­teix a der­ro­tar vídeos amb músiques estri­dents i imat­ges tre­pi­dants que estan pen­sats per engan­xar i dei­xar el cer­vell fre­git men­tre se suc­ce­ei­xen un dar­rere l’altre sense fi. Però avui és Sant Jordi, una jor­nada radi­ant i quasi màgica. Una opor­tu­ni­tat per enllu­er­nar els nos­tres joves, per cap­tar-los cap a la secta de la lec­tura i que vegin que va molt més enllà d’una obli­gació cur­ri­cu­lar. Una nova opor­tu­ni­tat, en defi­ni­tiva, perquè dei­xin de pre­gun­tar-se per què cal lle­gir.