Mirades
Jordi Grau
Ràdio Girona diu adeu a l’OM
Ningú se’n va assabentar. O pràcticament ningú. Almenys dels oients, si és que encara en tenia. Però el 31 de març, a les dues de la tarda, Ràdio Girona EAJ 38 va deixar d’emetre per ona mitjana (OM). M’ho va explicar en Mateu Ciurana, que ho havia sabut de la Carme Martínez, la directora de l’emissora. Per a algunes generacions de gironins aquesta freqüència havia estat part important de la seva vida. Ràdio Girona va ser la banda sonora dels gironins des de la seva inauguració, el 10 de desembre del 1933, aquest any en farà noranta. Se’n parlarà, com també es parlarà del centenari de la ràdio a l’Estat espanyol, que serà l’any vinent. Ràdio Barcelona EAJ 1 va ser la primera el 1924 i sempre serà la degana en l’àmbit estatal.
Francina Boris, llavors una joveneta, va ser la primera veu de la nostra ràdio degana a Girona. “Aquí Ràdio Girona. Aquí EAJ 38, Ràdio Girona”, van ser les seves primeres paraules per antena. Per les Fires del 1933 es van fer les primeres proves. L’emissora formava part de Ràdio Associació de Catalunya, que mesos després reclamaria Francina Boris a Barcelona, on treballava quan les tropes franquistes van conquerir la ciutat. Llavors, Ràdio Girona va passar a ser oficialment Radio España de Gerona, nom que mai no va arrelar. Els primers estudis estaven situats al carrer Carreras i Peralta, però ben aviat es va traslladar al principal del carrer de la Força, 8, on es va mantenir fins al 1976. Eren temps en què la ràdio tenia una gran popularitat i, en paraules escoltades a Narcís-Jordi Aragó, es podia travessar la ciutat escoltant la programació per les ràdios que s’escoltaven pels balcons dels edificis. Hi havia molta música, els discos dedicats, les radionovel·les i programes d’acompanyament. Informatius, els de l’obligat parte de Radio Nacional de España. També, però, programes de gran nivell de la intel·lectualitat local o obres de radioteatre. Eren altres anys.
Llavors només hi havia, per a la gent normal –si em permeten l’expressió–, l’ona mitjana. L’FM va ser un invent de Fraga Iribarne, que va obligar totes les emissores a tenir una freqüència. Es va instal·lar per llei, però a Ràdio Girona emetia a la mínima potència i amb la mateixa programació que l’ona mitjana. Fins al 1977, que va explotar l’audiència perquè s’escoltava sense tantes interferències.
L’ona mitjana va anar perdent el seu lloc i finalment es va quedar sense programació. Ràdio Girona continua funcionant, no només a l’FM sinó al web i per les app. Té 25.000 oients diaris a Girona, sense comptabilitzar l’audiència digital ni SER Catalunya. Los 40 Principales en tenen 61.000 de mitjana a comarques gironines. Però des que l’ona mitjana va deixar d’emetre, ningú ha trucat a l’emissora per preguntar. Ja no s’escoltava. EAJ era l’indicatiu per a les emissores de l’Estat i Ràdio Girona va ser la número 38. D’aquí l’indicatiu que es va fer tan famós. Hi vaig treballar deu anys: del 1974 al 1984. Després hi he col·laborat a temporades. Forma part de la meva vida, com de la vida de tants gironins. Ja no tornarem a escoltar “Aquí EAJ 38, la ràdio.” Llei de vida.