Res es mou al tauler electoral dels EUA

L’editorial d’avui ha estat debatut per: Xevi Sala, Carles Sabaté, Irene Casellas, Susana Oliveira, Dolors Bellés, Toni Romero, Ure Comas, Sara Muñoz, Xevi Masachs i David Brugué.

Si no hi ha sorpreses de molt darrera hora, al tauler electoral dels Estats Units competiran els mateixos contrincants. D’una banda, l’actual president, el demòcrata Joe Biden, que acaba d’anunciar contra tot pronòstic la intenció de concórrer a un segon mandat, tot i l’avançada edat i els problemes de mobilitat que se li han pogut veure d’ençà que va accedir al càrrec. De l’altra, el republicà Donald Trump, que, tot i els fronts oberts amb la justícia, vol tornar a provar sort. En aquest cas l’aparell del partit conservador ha estat incapaç d’aturar el cicló desbocat del controvertit magnat, que de moment eclipsa o desmotiva qualsevol altre rival disposat a fer una passa endavant. Amb més matisos passa una mica el mateix en el cas de Biden, els demòcrates no han estat capaços de generar un recanvi creïble i, pel que fa a la número dos, la prometedora vicepresidenta Kamala Harris no ha sabut o no l’han deixat brillar a l’altura de les expectatives que va aixecar el seu fitxatge. En qualsevol cas, el futur president de la primera potència mundial, ja sigui d’un partit o de l’altre, sap que en la pràctica haurà de gestionar la decepció dels nord americans. D’una banda, els efectes de la crisi pandèmica i econòmica, afegida a un llarg de període de contracció del poder adquisitiu de les classes mitjanes, condicionaran qualsevol política que es vulgui desplegar el pròxim mandat. És en aquest sentit que Trump aspira a recollir novament el vot del descontentament, disposat a justificar des dels exabruptes del líder fins a l’assalt del Capitoli, en un garbuix ideològic que abraça des de l’extrema dreta fins als apolítics i els antisistema. La ciutadania tampoc té massa motius d’eufòria pel que fa a la política exterior. Lluny de reforçar el paper hegemònic dels EUA, el conflicte bèl·lic a Ucraïna ha desenterrat la guerra freda amb els russos i ha desfermat una crisi energètica que obliga a centrar els esforços en el domini d’un mercat molt inestable. I amb un tercer agent en disputa comercial, la Xina. Mentrestant, els recents embats judicials contra drets fonamentals com el de l’avortament deixen al descobert la fragilitat de la democràcia fins i tot en la que se suposa la més avançada del món.