País de candidatures

S’ha dit sovint que Cata­lu­nya pateix macro­cefàlia perquè, tot i que té gai­rebé mil muni­ci­pis, més de la mei­tat de la població viu a la capi­tal. Això no hau­ria de ser dolent si es ges­tionés bé: pre­ci­sa­ment Bar­ce­lona és la marca que dona impuls, lide­ratge i noto­ri­e­tat al país. Per això, encara que no ho vul­guem adme­tre, als ciu­ta­dans del rerepaís ens pre­o­cupa el que passi a Bar­ce­lona encara que no puguem votar allà, perquè el futur de tots nosal­tres depèn que la ciu­tat se’n surti. Per això em sem­bla bé que les elec­ci­ons de la capi­tal s’endu­guin el pro­ta­go­nisme de la cam­pa­nya elec­to­ral; és lògic que els mit­jans hi des­ti­nin més espai i recur­sos.

Tot i així, trobo a fal­tar que es parli del gran mèrit que tenen les elec­ci­ons muni­ci­pals en ciu­tats mit­ja­nes i pobles petits. Falta menys d’un mes per votar i aquesta set­mana s’han cone­gut les llis­tes dels 947 muni­ci­pis de Cata­lu­nya; és real­ment sor­pre­nent la gran quan­ti­tat de can­di­da­tu­res locals que han acon­se­guit fer els dife­rents par­tits, espe­ci­al­ment ERC i Junts, que són les for­ma­ci­ons que més arre­la­ment han tin­gut sem­pre en això que ano­me­nem ter­ri­tori.

En un moment de desen­gany com el que vivim, de crisi post­pandèmica econòmica i social i de falta d’horitzó naci­o­nal, que milers de ciu­ta­dans d’arreu del país hagin deci­dit fer el pas enda­vant i com­pro­me­tre’s en política, s’ha d’aplau­dir. Que a més del repte quo­tidià que implica con­ci­liar feina i família i arri­bar a final de mes hi hagi per­so­nes que vul­guin dedi­car part del seu temps a millo­rar el poble i les con­di­ci­ons de vida dels seus veïns, és admi­ra­ble. I la majo­ria no cobra­ran ni un cèntim. Gràcies i sort per al 28-M!