Algú ha de fer la feina

Vostè creu que sal­va­rem la llen­gua?

-Home –li dic–, ho hauríem de fer. Si no, qui ho farà?

-Però com? Jo tenia fe, fa anys, quan vam tenir català a l’escola, català a la tele­visió, català als car­tells del car­rer, català als dia­ris. Fins i tot català en alguns jut­jats, en algun cinema... Vaig arri­bar a creure que cal­dria saber la llen­gua per viure al país. Però tot s’ha anat aigua­lint: als patis dels col·legis no el sen­tim i a les aules costa, la pan­ta­lla tonta ofe­reix cen­te­nars de canals com­pe­tint per una mica d’audiència, a les ràdios can­ten en anglès...

-Pari, pari. Ja l’entenc. L’embran­zida del pri­mer esta­tut s’ha anat fre­nant. Tot és més difícil, cer­ta­ment. Però miri, a mi m’agra­da­ria poder dir com Sal­va­dor Espriu que “hem vis­cut per sal­var-vos els mots, per recor­dar-vos el nom de cada cosa”. Els mili­ons de per­so­nes que han arri­bat de països llu­nyans, neces­si­ten par­lar el català?

-Depèn de nosal­tres.

-N’està segur? I qui som nosal­tres? Tinc veïns que són a Girona des dels anys sei­xanta. Ente­nen el català, però no el par­len. Ells saben que els ente­nem, i els és còmode que els fem “el favor” de can­viar de llen­gua. Com l’apren­dran?

-Els matei­xos que hi posen volun­tat, aca­ben par­lant o escri­vint un català estra­fo­lari. N’hi posaré exem­ples d’ara mateix, a Girona. Al car­rer Fer­ran Puig, una botiga anun­cia veles (per espel­mes); a la plaça del mer­cat, mon­geta verda (per mon­geta ten­dra); en una parada d’un hor­talà expo­sen pepi­nos (per cogom­bres); a diver­sos esta­bli­ments tenen xoco­lata calenta o a la tassa (per xoco­lata des­feta); en un gran super­mer­cat, dàtils sense os (per sense pinyol) i un res­tau­rant del car­rer Ciu­ta­dans pro­posa ous fre­gits (per ous fer­rats).

- Això és fruit del tra­duc­tor de Goo­gle, ima­gino.

- Evi­dent­ment. Gent de bona fe. I què hi podem fer?

- Pot­ser, dic jo, cal­dria una cam­pa­nya com la que, anys ha, van fer els de l’Adac, ofe­rint música cata­lana a les para­des de fires...

-Exacte. Veu? La bona volun­tat arriba sovint més enllà que les lleis. Qui s’hi posa?