Ai, ai, ai

Fa un parell de setmanes vaig tenir el plaer de parlar amb uns estudiants de batxillerat –intel·ligents i inquiets– de l’IES Eugeni d’Ors, al barri badaloní de Sant Roc. Abans d’això, vaig passar un temps amb alguns dels professors i de seguida vam començar a parlar de l’impacte de la intel·ligència artificial (IA): una conversa com tantes de semblants que estan tenint lloc arreu del país. Pensant-hi, em van venir al cap uns articles que sortien als diaris anglesos a principis dels setanta, quan la televisió s’havia convertit en un mitjà de masses: els crítics de torn discutien sobre si la tele era informativa, moralment perillosa o entretinguda. I quan va arribar internet, tot de comentaristes sobreexcitats mantenien disputes sobre si era entretingut, perillós o informatiu. Pel que fa a la tele, avui cadascú la fa servir a la seva manera sense que cap articulista senti la necessitat d’emetre avisos a tort i a dret. Amb internet passa si fa o no fa el mateix –tothom ja sap de sobres que la gent la fa servir per jugar, informar-se, fer-se palles o mentir– i per tant han desaparegut les polèmiques aferrissades dels primers anys. I vet aquí que ara tenim una controvèrsia similar arran de la consolidació imminent de la IA: es qüestiona, amb passió, si serà –sant tornem-hi– entretinguda, informativa o perillosa. Fa pocs dies, un diari barceloní va posar en un titular que Bruce Springsteen havia dit a l’inici d’un concert que estimava Espanya, alhora que en un vídeo publicat pel mateix diari quedava clar que en realitat va dir que estimava Catalunya (sense esmentar Espanya per enlloc). Ara bé, amb IA es podria manipular la veu i la imatge del cantant al clip a la perfecció, de manera que les seves paraules corresponguessin d’una manera del tot creïble amb el titular fake. Així mateix, tindríem una primera mostra del que ens espera després de la IA: la xenofòbia autèntica. Per variar.