Hi ha algú?

Dues pun­tu­a­lit­za­ci­ons abans d’entrar en matèria. Una de molt ele­men­tal: tot­hom té el dret de visi­tar el museu que li doni la gana, sigui el pre­si­dent dels Estats Units o una para­dista del mer­cat de la Boque­ria. L’altra és que el Moco (que deu ser el nom de museu més des­a­for­tu­nat del món) té tot el dret d’exis­tir: els seus pro­pi­e­ta­ris, holan­de­sos, no n’han dema­nat ni cinc a les admi­nis­tra­ci­ons, van llo­gar un palau del car­rer Mont­cada que no tenia cap ús i era inac­ces­si­ble i, a més, el van reha­bi­li­tar, just al con­trari del que pre­te­nien fer (franquícia Her­mi­tatge) i van fer durant una època (una empresa d’expo­si­ci­ons, al Museu Marítim) altres pri­vats dis­po­sats a fer negoci amb edi­fi­cis, sòls i diners públics. Dit això, és clar que dol que Barack Obama, Bruce Springs­teen i les seves res­pec­ti­ves famílies apro­fi­tes­sin l’estada a Bar­ce­lona per visi­tar el Moco i no el MNAC o el Macba. Tinc pre­gun­tes que sé que no em resoldrà ningú. Les agen­des d’aques­tes per­so­na­li­tats les omplen els seus equips d’asses­sors. Hi va haver algú de l’Ajun­ta­ment i/o de la Gene­ra­li­tat que els va con­tac­tar per reco­ma­nar-los el museu amb la col·lecció de pin­tura mural romànica més potent del món o el museu que s’ha pres seri­o­sa­ment la des­co­lo­nit­zació dels dis­cur­sos artístics? Hi ha algú?