Un brindis per Albert Serra

El mes d’octubre, Albert Serra va llegir el pregó de les festes de Banyoles. Ara, aquell text s’ha publicat: Un brindis per Sant Martirià és la primera entrega d’una nova editorial, H&O Editors, un llibre petit i sucós, en extrem polit i interessant. Serra converteix l’encàrrec local en una lliçó poètica de primer ordre, fonamentada en dos conceptes que anirà desenvolupant al llarg del seu parlament: festes i Banyoles. L’esperit lúdic, que exigeix “resolució per perpetuar la festa”; i l’elogi del poble, l’entorn on les relacions personals i emocionals estan per damunt de les intel·lectuals. “Tot el que és important”, diu, “cal encabir-ho en un marc tancat i compacte”. I aquest marc, el de la seva pròpia vivència, l’origen de les seves pel·lícules, és la Banyoles festiva, un univers simbòlic en el qual el valor de la vida rau en “la singularitat, la peculiaritat”, un territori íntim en el qual “la creació del caos és com l’execució pràctica d’allò que és lúdic”. És a dir, l’art, el compromís formal, se’ns presenten com la concreció i la perdurabilitat de la festa, incontrolable per definició, que només es pot gestionar (es pot mantenir i pot deixar petja) si som capaços d’elaborar (magnífica paradoxa) un estat de les coses que tendeix al caos i que fa emergir la innocència a partir de la vulnerabilitat.

En aquest pregó (Serra escriu molt bé) hi ha detalls divertits i una poètica acurada del cineasta. Hi ha diatribes fenomenals, contra Girona, per exemple, que continua essent “la mateixa cosa provinciana, avorrida i conservadora, que sempre va ser i que sempre serà”, i confessions, com ara el seu pas per la Universitat de Barcelona i la manca d’interès (a la manera de Blaise Pascal) per viatjar: “No m’ha interessat mai, ni visitar cap lloc, ni saber res de ningú que no fos la gent que ja coneixia.” I, sobretot, un exercici intens de reflexió que ens ajuda a entendre’l i a entendre la seva obra.