Som sàdics

Si bus­ques Sade a Goo­gle la pri­mera referència és la de la can­tant de veu i dis­cos de música vellu­tada Sade Adu. Amb tot, ara que s’acaba d’inau­gu­rar Sade. La lli­ber­tat o el mal, una expo­sició al CCCB sobre l’impacte de l’obra del marquès de Sade (1740-1814), l’algo­ritme mira enrere i res­si­tua el per­so­natge i tes­ti­moni, que com deia Simone de Beau­voir té com a valor suprem que ens per­torba. I aquesta per­tor­bació s’explica des de dife­rents pas­si­ons en l’expo­sició: trans­gres­so­res, per­ver­ses, cri­mi­nals i polítiques.

És el mateix Sade, empre­so­nat 27 anys de la seva vida pel neguit que pro­vo­cava la seva obra, i el movi­ment del lli­ber­ti­natge, una pràctica d’eman­ci­pació davant els impe­ra­tius reli­gi­o­sos, qui deia que aixe­cava els ulls cap a l’uni­vers i “veig el mal, el desor­dre, el crim reg­nar a tot arreu despòtica­ment”. I és que encara que el seu nom hagi gene­rat el terme sadisme, encu­nyat al segle XIX per clas­si­fi­car una pato­lo­gia sexual que acon­se­gueix el plaer infrin­gint dolor, ell va decla­rar que no era ni un cri­mi­nal ni un assassí. El mal ja hi era, ja hi és, encara que en la seva fan­ta­sia explori esce­na­ris de violència, atro­ci­tats, des­trucció, domini. L’expo­sició que es podrà veure fins al 15 d’octu­bre no amaga l’hor­ror, i s’hi recu­llen des dels expe­ri­ments de Mil­gram sobre l’obediència a l’auto­ri­tat, però també un recompte de casos de violència de gènere. L’impacte dels tex­tos de Sade recu­pe­rats per Apo­lli­naire en artis­tes que van de Dalí a Gia­co­metti, Man Ray o Pier Paolo Paso­lini i el seu Salò és divers i plu­ri­dis­ci­pli­nari. On és el sadisme, en aquest pre­sent i en la nos­tra cul­tura? Doncs arreu, amb uns valors plens d’ego­isme: es dis­cu­teix si és en el nazisme, i altres tota­li­ta­ris­mes, en el colo­ni­a­lisme, l’escla­vi­tud, encara que Sade s’oposés a la violència de la gui­llo­tina de la Revo­lució Fran­cesa. També a Sade se l’invoca des del post­fe­mi­nisme, la teo­ria queer, i les arts con­tem­porànies. El seu poten­cial utòpic, des­a­fi­a­ment de la cen­sura, la tensió entre idees lli­ber­ti­nes i des­a­fi­a­ment moral plan­te­gen el debat entre mal i lli­ber­tat.

Sade no pot car­re­gar tots els mals de la huma­ni­tat, però de la seva lec­tura podem enten­dre d’on sor­geix el mal. I al cos­tat del mal la lli­ber­tat.