Astrid, reina de claredat

En aquest món de la hiper­co­mu­ni­cació que ens fan viure, i en què res del que s’escup per les tro­nes mediàtiques és gratuït, impro­vi­sat, ni casual; sos­pi­teu que no s’amaga res de bo per a l’inde­pen­den­tisme civil en el fet que qui més garla dels savis i sàvies esco­llits per pro­po­sar l’acord de clare­dat sigui Astrid Bar­rio. Fins i tot és qui més garla sobre l’acord de clare­dat, asses­sor o no. Garla i cla­ri­fica, i se l’escolta i se li dona dimensió, i es deixa que les autènti­ques pari­des que diu vagin calant en el cos social com cala l’aigua petita si no tro­bes un recer ni por­tes parai­gua ni cap para­pluja decent, que és com viu avui l’inde­pen­den­tisme civil. A pèl sota la pluja. Posar Astrid Bar­rio en el paper en què se l’ha posat ja es veia des del pri­mer moment que era un altre tret al peu, però ara llu­eix amb tot el seu esplen­dor. I cal­cem-nos, perquè si, com diu l’asses­sora, qui l’ha nome­nada no és Ara­gonès sinó el pre­si­dent del con­sell de clare­dat, en Marc San­jaume, vol dir que tenim ben col·locada una altra bona peça. Que Astrid Bar­rio porti l’aigua al seu molí és lògic. Tots la por­tem al nos­tre o mirem de por­tar-la-hi. El que no ho és és haver-la asse­gut a la teva taula. Reina de la clare­dat ho és. El referèndum que diuen que es pot pro­po­sar és sobre un nou Esta­tut més ribo­tat que el del 2006, perquè així no l’impug­na­rien ni reco­lli­rien sig­na­tu­res en con­tra. Així de clar ho té la reina de la clare­dat! I així de clar ho tenim a l’inde­pen­den­tisme civil!