Temps d’herbotes

La meva tieta Salut, “la Selu”, com la coneixia i estimava tothom al barri de Sant Cristòfor d’Olot, solia fer la caminada fins a la font de la Marededéu de la Salut i en tornava amb quatre bolets per a la truita del vespre, amb farigola o amb qualsevol herba que només ella sabia que bullida o en cataplasma remeiava mals de cap, de ventre i d’articulacions. De tietes Selu, n’hi ha hagut i, segurament, encara n’hi ha, en tota la geografia gironina, i a part de fer perdurar la saviesa ancestral de les herbes remeieres, se’ls hauria d’agrair que contribueixin a mantenir nets els camins i nets d’herbotes alguns espais vegetals, per petits que siguin. Ara, doncs, que Girona celebra Temps de Flors, seria un bon moment per homenatjar i reivindicar el paper d’aquestes dones.