Opinió

La pantera, en plenitud

Mónica Naranjo, la Pantera de Figueres, fa demà 49 anys, 30 dels quals en escena

Demà, Mónica Naranjo farà 49 anys: la can­tant i pre­sen­ta­dora va néixer a Figue­res el 23 de maig del 1974. I ara fa gai­rebé trenta anys, quan en tenia 19, va sor­tir el seu pri­mer disc, titu­lat només amb el seu nom, que va publi­car Sony Music la pri­ma­vera del 1994. En aquell moment, ella recor­dava en una entre­vista publi­cada en aquest diari que, a pesar de ser tan jove, ja tenia una certa experiència escènica: havia debu­tat amb només 14 anys a la dis­co­teca 600’s Club de Santa Mar­ga­rida, a Roses. “Ja em veia sor­tint d’allà a cops de tomàquet. Però els va agra­dar. I em deien: «Nena, deixa els estu­dis, perquè real­ment ser­vei­xes per a això.» Tot i així, vaig con­ti­nuar anant a l’ins­ti­tut, però sem­pre que tenia una tarda lliure assa­java a casa”, expli­cava ella, amb el seu carac­terístic cabell bico­lor d’aquells pri­mers temps, quan encara no era cone­guda com la Pan­tera de Figue­res: un àlies jus­ti­fi­cat per la seva imatge de dona com­ba­tiva, a l’esce­nari i a la vida en gene­ral, que també la con­ti­nua vin­cu­lant a la ciu­tat on va néixer i va viure la seva infància i bona part de la seva joven­tut. Així ho remar­quen en alguns fòrums d’inter­net els seus fans més apas­si­o­nats, que han viat­jat fins a la capi­tal empor­da­nesa no per veure el Tea­tre Museu Dalí, sinó la casa natal de Mònica. Et pot agra­dar més o menys la seva música, però s’ha de reconèixer que Naranjo ha sabut cons­truir-se un per­so­natge únic, amb les seves excen­tri­cités iden­titàries, que la con­ver­tei­xen en un dels per­so­nat­ges més sin­gu­lars sor­gits d’aquesta terra tan rica en sin­gu­la­ri­tats huma­nes i artísti­ques, dei­xant de banda Kiko Veneno, figue­renc acci­den­tal.

Després de tres dècades de car­rera, la Pan­tera viu una esplèndida madu­resa: recent­ment ha pre­sen­tat el Beni­dorm Fest i ha estat mem­bre del jurat del con­curs Cover Night, i ara forma part de l’equip que han de des­co­brir qui són els can­tants emmas­ca­rats de Mask sin­ger 3, amb Ana Obregón i els Javis. I con­ti­nua amb la seva car­rera musi­cal: l’any pas­sat va publi­car el seu vuitè disc, Mimétika , un àlbum de “rock electrònic”, amb una ama­ble rebuda al seu web (“Bien­ve­nidxs a mi puta cabeza!”) i una gira esti­uenca per Mèxic i l’Estat espa­nyol, que pas­sarà per Palma, Elx i València, però no per Cata­lu­nya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia