Creadors

Pels que fan la cul­tura, la nor­ma­li­tat quasi sem­pre va asso­ci­ada a la pre­ca­ri­e­tat. Ni aquesta és cap nove­tat ni cal­dria repe­tir que les res­tric­ci­ons per la pandèmia van cau­sar una bat­ze­gada forta a un sec­tor cul­tu­ral sobre el qual, mal­grat que a poc a poc s’ha anat refent, no hem tro­bat les eines que per­me­tin una indústria esta­ble i allu­nyada de la ines­ta­bi­li­tat. Fa uns dies, l’actriu i direc­tora Júlia Bar­celó anun­ci­ava a Twit­ter que dei­xava el tea­tre: “No entraré en detalls de com de pre­ca­rit­zat està el sec­tor cul­tu­ral, de com de rics es fan alguns (pocs) i com mal­vi­vim la majo­ria.” Dos dies després l’Asso­ci­ació de Sales de Con­certs de Cata­lu­nya (ASACC) va eme­tre un comu­ni­cat per denun­ciar que aquest tipus d’esta­bli­ments “es tro­ben en perill” i que les dades del sec­tor “són alar­mants”: que l’ober­tura de nous esta­bli­ments a Bar­ce­lona està blo­que­jada des de fa 30 anys, posant en risc la seva super­vivència, o que el 62% dels muni­ci­pis de la demar­cació de Bar­ce­lona no tenen cap acti­vi­tat d’oci noc­turn. Denun­cien que s’han per­dut més de 220 locals en els últims 20 anys a Bar­ce­lona i l’àrea metro­po­li­tana. Aquests només són dos exem­ples més de tants com es van des­gra­nant avui sí, demà també, en un sec­tor que viu per­ma­nent­ment tram­pe­jant sotracs. Hi ha un fet, però, que no para de créixer: la cre­a­ti­vi­tat. Mal­grat les con­di­ci­ons labo­rals i emo­ci­o­nals dels pro­fes­si­o­nals, tenim un país ple de cre­a­dors excep­ci­o­nals i avui, quan pot­ser toca­ria escriure sobre les elec­ci­ons muni­ci­pals que ja tenim al damunt, hem pre­fe­rit dedi­car-los aques­tes qua­tre rat­lles.