Adéu Temps de Flors

En una de les escenes més mítiques de Blade Runner (Ridley Scott, 1982) el perfecte replicant interpretat per Rutger Hauer, mentre s’està morint, diu a Harrison Ford “Yo he visto cosas que vosotros no creeríais...” Aquesta frase, que forma part d’un dels monòlegs més reproduïts de la pel·li, em serveix per introduir la columna d’avui dedicada a Temps de Flors. Perquè Temps de Flors és una manera meravellosa de mostrar la ciutat als forans, però en aquesta edició també m’ha servit per veure coses que mai no m’hauria imaginat que veuria i que, encara més, hauria preferit no veure. Després d’obrir-se pas per una cua llarga i lenta, sota un sol de justícia, una senyora amb un cotxet i un nadó aconsegueix fer-se una foto dins del túnel de l’amor. Feina feta. –I ara com surto d’aquí?, es deuria preguntar. –Doncs pel dret! I sense pensar-s’ho dues vegades enfila el cotxet i la criatura per damunt d’un parterre ple de plantes (i no precisament de les exposades). A dos metres i escaig d’aquí, en una altra cua que es fa pujant escales, que de tan atapeïda feia falta respirar amb oxigen assistit, una altra visitant guardava estoicament el seu miniterritori amb un gos que era més gros que ella i que no es va queixar ni un moment per fer cua. De veritat que els gossos han de fer cua mentre la seva corretja s’entortolliga i s’estira a tort i a dret amb les cames d’altres cuistes indecisos que no saben si continuar esperant o recular? El gos em va fer llàstima. I mentre no li podia treure la vista de sobre al pobre animal, veig com a la meva dreta un visitant enamorat de Temps de Flors s’emporta un flor de souvenir i a un altre se li aboca, sense voler, un test de l’exposició mentre buscava l’enquadrament perfecte per al seu Instagram. I quan ja em pensava que ho havia vist tot i mentre em podia haver ressonat al cervell “... he visto cosas que vosotros no creeríais...”, soc testimoni d’una baralla dialèctica entre una amable i professional informadora i un cretí que no vol canviar de direcció perquè s’ha entestat a entrar per la sortida d’un carrer: –“Total, si no hi ha ningú a l’altre costat!” Per si algú s’ho pregunta, va guanyar la informadora. No tornaré amb la tonada de Temps de Flors morirà d’èxit, però en algun moment s’haurà de repensar.