Claredat electoral

Per dig­ni­tat cal par­lar amb més clare­dat que mai davant dels resul­tats elec­to­rals perquè són molt indi­ca­dors. En relació amb l’inde­pen­den­tisme hem vist, pri­mer, que ERC no accepta la rea­li­tat i sor­pre­nent­ment ha tret el típic escut que s’han d’expli­car millor, quan han tin­gut totes les faci­li­tats per fer-ho. Anem als fets. Com volia ERC que el seu elec­to­rat poten­cial entengués la cam­pa­nya de pre­sen­tar-se com els prin­ci­pals anta­go­nis­tes dels soci­a­lis­tes després del suport rei­te­rat al govern del PSOE, fins i tot a les lleis de repressió con­tra el movi­ment inde­pen­den­tista; d’apro­var-los els pres­su­pos­tos any rere any mal­grat incom­plir les mínimes inver­si­ons; de l’incom­pli­ment del que havien pac­tat amb les altres for­ces inde­pen­den­tis­tes al Par­la­ment, de donar per bona la farsa de la taula de nego­ci­ació i de can­viar de socis al govern de la Gene­ra­li­tat amb el suport implícit del PSOE. Si ERC no és capaç ni de fer autocrítica estratègica, sim­ple­ment s’estan suïcidant política­ment. Segon, pel que fa a Junts, no han per­dut vots en ter­mes abso­luts, però també és evi­dent que el dis­curs estratègic de Trias a Bar­ce­lona no té res a veure amb el dis­curs de Junts a la resta del Prin­ci­pat. Cer­ta­ment no han pagat cap fac­tura per sor­tir del govern com alguns els pro­fe­tit­za­ven, però no és menys cert que ara no tenen un dis­curs que cohe­si­oni l’opció Trias amb l’estratègia de Puig­de­mont, pro­blema gens menor. Fins aquí, mera cons­ta­tació de fet. Pot­ser amb aquest esce­nari la crítica que es feia a la pro­posta de l’ANC ja ha cai­gut, la seva pro­posta es veu vali­dada perquè els vots que es per­drien amb la divisió ja s’ha vist que ani­rien a l’abs­tenció. La llista ANC surt reforçada d’aques­tes elec­ci­ons.