Racó de pensar

Veient els resultats que ha obtingut l’independentisme en les últimes eleccions municipals sembla recomanable que el dia de reflexió que es dona als ciutadans la vigília d’unes eleccions se l’agafin, el dia després, les cúpules dels partits. Un dia de reflexió al racó de pensar, concretament. Sobretot si s’interpreta la baixada de participació de l’electorat més independentista com un càstig als seus partits més representatius –puntuals excepcions territorials a banda–. Perquè després de l’octubre del 2017 n’hi ha hagut més, d’eleccions. I això no havia passat, al contrari. Tot i les crítiques per no haver assolit l’objectiu de la independència, la repressió patida s’ha vist acompanyada de grans suports electorals. Què pot haver provocat aquesta abstenció? Abans de respondre crec que val la pena subratllar dues obvietats: primer, que si costa interpretar un vot, que almenys va a unes sigles i a uns programes, imagina’t interpretar un no vot. Segon, cal subratllar que la participació de l’any 2019 va ser extraordinàriament alta per ser unes municipals, ja que van coincidir amb unes europees molt importants on part de l’exili, amb el president Puigdemont al davant, s’hi presentava. És a dir, no ha caigut 10 punts en relació amb el que seria la participació mitjana en l’històric de les municipals a Catalunya, però sí 3, que té la seva importància. I concentrats majoritàriament en el votant independentista, que és determinant.

Em sembla que ha tingut a veure més amb la forma que amb el fons. Perquè si estàs en desacord amb l’estratègia d’uns pots votar els altres. Si no t’agrada el que governa, votes el que no governa; o al revés. Però no anar-hi, els afecta tots. I per què buscar allò que els castiga a tots? Per tedi. Per estar-ne tip. Fart d’una baralla permanent, totalment estèril, per les engrunes d’un poder autonòmic que es va empetitint, que els ha distret d’allò rellevant, com per exemple barrar el pas de la victòria als socialistes. Cal reflexionar.