Els cotxes i la plaça de Catalunya

Ara que ja ha passat la campanya electoral i en plenes negociacions per saber quin serà el govern de Girona, torno a la plaça de Catalunya. Ahir escrivia sobre l’aigua, l’informe tècnic que adverteix que caldrà fer alguna cosa aviat o tard amb la plataforma, reforçar-la, aixecar-la, canviar-la, deixar-ho com estava abans. Se’m faria estrany no veure la plaça de Catalunya sobre l’Onyar, ho reconec, però es una opció. Caldrien més ponts, òbviament. Però avui, del que vull parlar és de la pacificació de la plaça o com vulguin dir-ne. El 10 de febrer del 2020, quan encara governava Junts en solitari, tot els grups municipals, els 27 regidors, van aprovar que la plaça de Catalunya fos només per a vianants. Era una moció d’ERC, que set mesos després entrava al govern municipal, que tot i així encara estava en minoria. És important que fos per unanimitat. Tots hi estaven d’acord. I cal, és clar que cal. Però no és fàcil. Això ja ho sabien quan ho van aprovar i això val per als regidors del govern i per als de l’oposició. Però no s’ha fet.

Costa molt que la plaça de Catalunya de Girona sigui un espai per a vianants? Sí, costa, perquè tots ens omplim la boca parlant de pacificació i de treure els cotxes de la ciutat però no tots prediquem amb l’exemple. Treure els cotxes de la plataforma vol dir governar i permetre governar, les dues coses. Com s’han de treure els cotxes de la plaça? Doncs traient-los. Eliminar les places d’aparcament i decidir com, quan i qui pot passar-hi per a la càrrega i la descàrrega. Decidir com hi han de passar, o buscar alternatives, els veïns del Barri Vell que tenen cotxe i dret a tenir-ne. És a dir, la manera de fer les coses no és aprovar fer-les en un ple, sinó posar-s’hi. I, hi insisteixo, no vull carregar els neulers als responsables de mobilitat, ni (només) a l’equip de govern que hi havia. La responsabilitat és de tots. Potser si hi hagués hagut un govern amb majoria suficient, això ja estaria fet.

Quan Joaquim Nadal va decidir que la rambla de la Llibertat quedaria sense cotxes, alguns el van prendre per boig. Sí, passaven cotxes per la Rambla i també hi aparcaven. I pel carrer Nou i per Santa Clara. Reconec, ara que ha prescrit, que aparcàvem al carrer de la Força quan treballàvem a Ràdio Girona. Els van dir bojos, a Nadal, als seus regidors i als tècnics. I sí, hi va haver crítiques, començant per les del mateixos comerciants. Però es va tirar endavant que la Rambla fos per a vianants. I després el carrer Nou i Santa Clara. Qui reivindicaria ara que hi tornessin, no els cotxes (que n’hi ha), sinó la circulació lliure? Per cert, a la cruïlla entre el carrer Nou, pont de Pedra i Santa Clara, davant de La Caixa, per entendre’ns, hi va haver el primer semàfor de Girona. Era una cruïlla molt transitada. Hi tornaríem?

Per tant, cal demanar valentia. Que els tècnics proposin solucions i els polítics decideixin quina és la bona. I, francament, que no entrin en històries de participació ciutadana que porten feina i valen diners i tenen una resposta minsa. Cada quatre anys es trien els regidors que escolliran alcalde. Doncs que ho facin, de decidir. Que hi haurà crítiques? Segur. Que no es farà al gust de tothom? Hi poden pujar de peus. Però governar és això, prendre decisions.