mirades
Jordi Grau
La cara amarga de la política
Trepitjar carrer, ser per tot arreu i fer de servidor públic no sempre garanteix que es reconegui la feina feta
Hi ha la política amb majúscules. Però en la política municipal, al cantó dels caps de cartell hi ha persones que piquen pedra i fan una feina potser no tan vistosa però tant o més necessària. Al míting del PSC al Teatre Municipal de Girona, Sílvia Paneque va voler retre un homenatge a una persona que va considerar un líder indispensable per entendre la feina feta pels socialistes a la ciutat de Girona durant 32 anys de govern. I va parlar de Pepe Guerrero.
A les eleccions del 28-M a Girona, dels regidors i regidores en actiu que repetien a les llistes en llocs per sortir, només dues dones no ho van aconseguir. Maria Àngels Cedacers i Annabel Moya. La primera va passar del segon lloc a la llista que havia ocupat el 2019 al quart. I l’Annabel, del quart al sisè. I ERC va treure només tres regidors.
Centro aquestes Mirades en Maria Àngels Cedacers. Gestora cultural, ha treballat en el sector editorial, de publicitat i arts gràfiques, on és àmpliament coneguda. Però sempre ha dedicat una gran part del seu temps a l’associacionisme. Com a membre primer i presidenta després de l’Associació de Veïns de la Devesa-Güell, a la Federació d’Associacions de Veïns, a la Plataforma Salvem la Devesa, a la Xarxa de Dones de Girona... Una activista. Per això ERC li va oferir el número 2 de la candidatura del 2019. Molt poc després d’acceptar, Marta Madrenas li va oferir anar a llista de Junts, que va ser la guanyadora. Com a regidora i fent feina de formigueta, la Maria Àngels ha estat arreu. Potser per això l’endemà de les eleccions, quan es va saber que no seria al nou consistori, va rebre centenars de whatsapps, de trucades i correus. De gent del carrer. En va trobar a faltar alguns, potser. Coses de la política.
Al míting d’ERC el conseller Nadal li va dedicar unes paraules recordant un incendi al Barri Vell. Va reconèixer la regidora Cedacers com l’única persona que va anar cada dia a veure els afectats i buscar solucionar-los els problemes evidents quan es van quedar sense sostre. Si no hagués entrat en política podia haver estat presidenta de la Federació de l’AV. Ha treballat amb els Manaies, pels canvis en la cavalcada i per la professó, i es va inventar la Festa del Tió. Ha tractat amb els pessebristes, amb la gent del carnestoltes i els firaires. Amb els sardanistes, els voluntaris de Protecció Civil i el Fitag. Ha picat molta pedra, perquè té l’ADN de servidora pública. No serà, almenys de moment, regidora. Aquesta és la cara amarga de la política. La bona, tota la gent que li ha dit simplement “Gràcies”.