L’antisò

Els sorolls de la ciu­tat són més audi­bles a l’estiu, perquè fem una vida més oberta al car­rer; tant el bro­git gene­ral de la ciu­tat com els sorolls de l’escala i del veïnat entren a casa per les fines­tres –parlo dels qui no vivim o tre­ba­llem en un espai d’aire con­di­ci­o­nat i obrim fines­tres i bal­cons per rebre una mica d’aire.

El pro­blema del soroll és un pro­blema greu, i és just refe­rir-se a una “pol·lució acústica” que té con­seqüències nega­ti­ves, físiques i psi­cològiques. En el diari basc “Deia” he lle­git una infor­mació molt interes­sant sobre les pos­si­bi­li­tats de lluita con­tra el soroll, i sem­bla que els científics britànics han arri­bat, després d’una sèrie d’inves­ti­ga­ci­ons, a una con­clusió ben xocant a pri­mera vista: l’arma con­tra un soroll és un altre soroll.

Han tre­ba­llat, sobre­tot, en el camp dels sorolls produïts pels sis­te­mes de ven­ti­lació i d’aire con­di­ci­o­nat, i afir­men que el seu brun­zi­ment pot reduir-se a més de la mei­tat si s’intro­du­eix un soroll simi­lar que l’anul·li. S’han empes­cat un sis­tema a base de micròfons que cap­ten els sons que eme­ten els con­duc­tes i les cano­na­des, i aquests sorolls, que són pro­ces­sats electrònica­ment, ali­men­ten després uns alta­veus ins­tal·lats a la paret de la con­ducció. Gràcies a unes raons tècni­ques –ampli­tud de les ones sono­res, des­fa­sa­ment de cicle, etc.– que van més enllà de la meva com­prensió, les sèries d’ones sono­res s’anul·len mútua­ment. Es pot dir, doncs, que s’ha inven­tat l’antisò.

Les pro­ves efec­tu­a­des pel labo­ra­tori d’acústica del Chel­sea College de Lon­dres han donat un bon resul­tat pràctic i con­fir­men que el sis­tema d’antisò podrà con­ver­tir-se en un pro­ducte comer­cial. Podrà apli­car-se també per a reduir el soroll dels motors dièsel, les tur­bi­nes indus­tri­als i els trans­for­ma­dors, i es pre­veu que no es tri­garà gaire a acon­se­guir un nota­ble silenci en l’ambi­ent d’ofi­ci­nes i de fàbri­ques. S’ha pen­sat, és clar, d’uti­lit­zar aquest pro­ce­di­ment per a fer més habi­ta­bles les cases afec­ta­des pel soroll de les auto­pis­tes i dels aero­ports.

El pas següent és fer “des­a­parèixer” una part del soroll que es pro­du­eix a l’aire lliure. Encara que sem­bli men­tida, els tècnics cre­uen que en el futur això serà resolt.

Que un soroll anul·la un altre soroll, ben mirat no és cap nove­tat. Tots hem vist com, en una reunió, quan algú comença a par­lar en una veu massa alta d’altres l’imi­ten i s’acon­se­gueix no enten­dre res. Un altre exem­ple: en un res­tau­rant sou dels pri­mers a començar a men­jar, dis­tin­gi­reu per­fec­ta­ment el soro­llet dels coberts i els plats, però al cap d’una estona, quan el men­ja­dor sigui ple, el bro­git gene­ral serà una mena de “pasta” que esborra qual­se­vol detall acústic. Nosal­tres hem inven­tat l’antisò en forma de “super­so­roll”. De la mateixa manera que diem que, a vega­des, el silenci es pot “escol­tar”, hem con­ver­tit el soroll gene­ra­lit­zat en un silenci impe­ne­tra­ble, i mai tan­tes emis­si­ons sono­res no han produït tanta inco­mu­ni­cació. Els científics hau­ran d’inven­tar l’antisò indi­vi­dual de but­xaca...