Viscut

Tren de Sarrià un dia qualsevol a les 11 del matí. M’assec on hi ha dues noies d’uns 17 o 18 anys. Entre elles parlen en castellà, amb accent molt castellà. Van mirant el recorregut de les estacions al plànol i es mostren molt ignorants d’aquest recorregut, per això penso que són de fora i les vull ajudar. Els pregunto d’on són. Amb gran estranyesa per la pregunta em diuen: “D’aquí.” Llavors jo, en català, continuo la conversa per ajudar-les a saber on han de baixar, que ja es veu que no ho saben. Només una continua parlant amb mi i, encara que defectuosament, en català. L’altra no torna a obrir la boca. Al passar per Gràcia fan un comentari que ja veig que no saben en absolut on són. Els explico que Gràcia va ser un poble independent de Barcelona... La noia que parlava va i em diu: “Senyora, per què sap tantes coses, vostè?” Jo li responc que és perquè llegeixo i que si elles també llegeixen també en sabran moltes, de coses. Resposta: “Ai, senyora, jo no llegeixo mai perquè no entenc pas res del que llegeixo.” Aquí ho deixo.