Frustració, por i incertesa. Són les tres paraules que millor defineixen el meu estat ara que estic a punt de finalitzar els meus estudis universitaris i em trobo a només un pas de fer el gran salt al mercat laboral. I és que, malgrat tot el que ens formem i la infinitat de títols i màsters que tenim a les nostres mans, la falta de correspondència entre els nostres estudis i la demanda del mercat, així com l’exigència d’un mínim d’experiència laboral inabastable, deixa els joves en una posició de punt mort, sense marge de maniobra i sense la possibilitat de seguir avançant en el nostre camí professional. És per això que, cada vegada que penso en el futur que m’espera després de graduar-me, no puc evitar sentir el vertigen d’estar caient a l’abisme de la incertesa i l’exasperació.