El 8è i la IA

No és ni una moda més ni una circumstància: és un fet evolutiu. La tecnologia d’ara sembla que pensa i parla, fins i tot amb una precisió equiparable a la dels nostres millors acadèmics.

És fàcil assenyalar-ne certs perills: els biaixos, els interessos, la deficient formulació de certs algorismes. Però no és el principal escull. El més greu n’és la deshumanització.

Entre els “universals culturals” –imagino que arreu del món– hi ha “el 8è manament”: dir la veritat, que és un element clau de la nostra dignitat. I no és estadístic ni populista: o és o no és. Les màquines no en tenen, de “veritats”, només treballen la “correcció”: en això, sempre guanyen, sobretot amb l’actual disponibilitat de dades i de potència de càlcul.

Per exemple, si un humà vol dir que la injustícia és constant faria servir potser l’expressió “persistent...”. Les màquines, algorísmicament, prefereixen que sigui “persistent... sequera”, segur! Però el que jo voldria dir era “persistent... injustícia”. I és que la màquina no sap ni què és una cosa ni l’altra, no s’hi fa amb la “veritat” o la “intenció”, sinó només amb una “correcta” probabilitat estadística. Jo sé què és una injustícia persistent, la IA no. Per a ella no existeix el número 8 de la Llei de Moisès: tot s’hi val.