L’art i els atzars de la guerra

A l’assaig de Xavi Ayén Oppenheimer o Hess s’hi llegeix: “Goebbels va publicar una llista de més de mil artistes –“els que tenen inspiració divina”– a qui s’eximia del servei militar perquè Alemanya no es podia arriscar que morissin en la guerra i s’empobrís la cultura. La posteritat no ha estat benèvola amb ells i van passar d’hegemonitzar els llibres d’història de l’art de l’època a ser totalment oblidats.” Certament, els artistes alemanys i d’arreu d’Europa van ser “esborrats” del mapa cultural en finalitzar la Segona Guerra Mundial. És per això que les arts plàstiques figuratives pròpies de la cultura europea van ser suprimides per tal d’imposar els esoterismes abstractes que configuren l’anomenat “art contemporani”. La història de l’art reflecteix que els idearis estètics dels vencedors s’han configurat i imposat en les grans convulsions bèl·liques al llarg dels segles...