Les nostres guerres

No és una guerra, és un genocidi. El terme genocidi –definit com a “actes perpetrats amb la intenció de destruir un grup nacional, ètnic, racial o religiós”– va aparèixer el 1944 a conseqüència de l’Holocaust, i ara torna a recuperar la seva rellevància, aquest cop en el conflicte Israel-Gaza. La falsa il·lusió de justícia reparativa “d’ull per ull i dent per dent” del govern de Netanyahu no és més que un pretext per arrasar la zona de Gaza i erradicar la població palestina. No cal llegir entre línies: la voluntat destructiva de l’Estat d’Israel és explícita. La reciprocitat de la violència esdevé ridícula quan parlem de vides; el nombre de víctimes mortals hauria de ser zero. Si no vam trigar a condemnar els atacs de Hamàs, per què hesitem quan discutim un extermini estructural? Estem pensant ideològicament i no humanament. La defensa de la pau constitueix una opinió alternativa, al marge de l’opinió popular. Si no podem concordar en una cosa que sembla tan evident, i l’enteniment social està dividit entre justificar la violència d’un costat o d’un altre, què diu, això, sobre nosaltres? Sigui per ignorància o per por de prendre posició, el silenci davant d’un genocidi significa complicitat, i si aquest és el cas, hem d’acceptar la corresponsabilitat en les morts palestines.