El català, llengua de Catalunya

La signant d’una carta publicada en aquest diari explica que, en una conferència, una persona es va alçar per demanar que es fes en castellà perquè no entenia el català, i el conferenciant va accedir a la seva petició. No entenc ni la reacció del conferenciant, ni la del públic, que no va protestar. Si cada conferència anunciada en català s’ha de fer en castellà perquè una persona del públic –només una!– diu que no entén el català, no se’n podria fer mai cap en català. Els catalans sabem el castellà –i alguns, altres llengües–, però a Catalunya –a casa– volem sentir les conferències en la nostra llengua materna. En una altra carta a aquest mateix diari, una persona es queixava que, trucant a una oficina del Banc de Sabadell de Barcelona, la persona que el va “atendre” li va dir que li parlés en castellà perquè no l’entenia. I fa més dies, també en una altra carta, una professora d’institut deia que, a classe de català, alguns alumnes se li queixaven perquè els feia parlar en català. “Es una injusticia!” –deien–. “Si el catalán ya no lo habla casi nadie!”. Doncs ja ho veieu. Si no reaccionem, aviat ja no hi haurà res a fer.