André Maurois diu: “Només existeix la veritat absoluta que la veritat és relativa.” Partint de la premissa, la relació de la veritat complexa entronca amb la política entre dictadors espanyols, ferida oberta del franquisme de connotacions bèl·liques i desitjos implícits d’afusellar 26 milions de catalans, d’aquí que el despotisme, la tirania i la impunitat més descarada fan que jutges i fiscals inventin delictes inexistents i qualifiquin el president Puigdemont de terrorista només per aniquilar una ideologia independentista amb l’objectiu primordial de la por de l’Estat monàrquic espanyol sacralitzant la unitat d’Espanya. D’aquesta espiral política hem comprovat fins on s’atreveix el president Pedro Sánchez construint una evident commoció a Madrid, amb l’espúria decisió de dimitir del Gobierno ja que per l’amor a la seva esposa no pot tolerar que sigui atacada de corrupció, per la qual cosa vol reflexionar durant cinc dies, fet pel qual la causa-efecte són les eleccions sonades del líder del PSC, Salvador Illa, tot un muntatge de la més elaborada mentida, electoralista i partidista com a corrupte. En resum, Sánchez ha pretès d’aquesta geometria variable fer fora Puigdemont de l’equació electoral i o fer un altre Collboni per raison d’être.