Ens hem equivocat d’oposició?

Sempre m’he considerat d’esquerres, però la independència sempre ha anat al davant; en dic coherència (sense país, no hi ha polítiques d’esquerres). La desunió i el desaprofitament d’aquests anys em frustra. A finals del 2017, un senador d’ERC per Girona va deixar anar una frase que em va marcar: “Ja estem en una estratègia de llarg termini.” Mentre la gent encara somiava la independència, els dirigents ja no pensaven sinó en autonomisme i a eixamplar la base. El 2019, Tsunami Democràtic organitzat per part dels partits. Amb quina finalitat? En comptes de moure fitxa, fixar estratègia i objectiu, es va ignorar la gent. Resultat? Cap. Inhabilitació del MHP Torra, els catalans tornem a donar majoria a l’independentisme (la més gran). Resultat? Lluites internes, desunió, una altra oportunitat perduda. A les institucions europees he sigut testimoni de la desunió i la mala fe. Eurodiputats catalans, però exclosos de grups europeus perquè són l’oposició. Quan l’estratègia catalana a la UE és la mateixa per a “tots”. L’oposició als partits independentistes són els partits no independentistes, ens hem equivocat d’oposició? Ni tan sols sabem quina és l’estratègia de cap dels dos grans partits. Qui no proposa res i desaprofita les oportunitats de fer coses mereix el vot? Per això demano que es faci una taula de partits i que es fixi estratègia per anar tots a l’una. Podria ser l’última oportunitat.