Vedruna, 200 anys fent història

Hi ha una exposició a l’edifici de la Generalitat (Espai Santa Caterina). El professorat hi ha treballat molt. Santa Joaquima de Vedruna coneixia quins eren els desitjos i les necessitats de la societat. Per aquest motiu, va fundar una comunitat al servei dels pobres i els malalts. Segons ella: “L’amor mai no diu prou.” Volia que les germanes visquessin un esperit de família, portant una vida fraterna, sincera i oberta. Que amb senzillesa i alegria fessin el bé. La unió entre les germanes fa possible que les comunitats actuals es lliurin a la construcció d’un món més just i fratern. Hi havia una germana que ensenyava a donar gràcies per tot: per haver estimat, pel repòs de la nit, per la salut i la vida... Al matí, els infants demanaven l’ajut necessari per créixer: en el bé, a ser de bon tracte amb tothom i acabar el dia sense haver pres mal i sense haver-ne fet a ningú. (Potser amb aquest mínim estil de vida les societats funcionarien millor.)